Talment eres el que no eres, per no ser-hi hi eres, essent-hi no hi eres.
El teu sèmen reflectia obliqüus esglais en una praderia de miralls
un capvespre florit de transistors estridents.
Un triangle de vèrtexs quadrats t'orientà vers el crit de l'òliba
en un mar de plata i un bosc de joguina.
Dins d'una piscina de somnis et capbussaves en una xafogosa i hexagonal tarda de blancor i bugades.
Formigues de cartolina circulaven per les autopistes de les teves cames;
un crit metafòric es reinventà a la teva gola i a les goles de mil més.
No estaves sol, nit clara, t'hi veies massa, dia obac; l'infantó bramà, el calendari s'amoïnà.
Els teus ossos s'amotllaren en un escenari de fang i llimones.
Et donà temps a deconstruir l'albada, a mastegar pa d'argila, a besar la boca d'un sant.