Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-224_relat-d-una-nit.html


Relat d'una nit


Alço l'esguard i copso teranyines d'ulls múltiples,

l'esguard em tornen i incomptables mirades s'escampen per l'estança,

unes són franques, d'altres guspiregen perverses, d'altres em fiten

com si em volguessin xuclar fins al moll de l'os i espréme'm el cervell

com si fós una taronja .............  brillen a la foscor com boles de

discoteca.



Conhort!!!  penso jo, en un tancar i obrir d'ulls ja no hi seran,

però la nit és freda, el coixí humit, el corb a la finestra picoteja

i l'alè se'm talla per moments.



Neguit brollat d'un malson em dic, però allà segueixen, des de llur

posició estàtica i enlairada, fèrries com boles d'acer,

els fonaments i l'enteniment em volen esfondrar;

arraulit en un racó, esbufegant de por i remordiments, expiant culpes passades,

el cap em bull com una caldera a pressió, a punt d'esclatar,

quan de sobte, un altre miratge potser, o tossuda realitat, ja no ho sé,

un genet abillat de negre muntant un corser altiu i més fosc que una glopada de nit,

entra al galop per la porta i d'una certera estocada esquinça les teranyines i un mar d'ulls

caiguts al terra per les paülles de llur fogós cavall són esclafats.

La nit i la ment s'asserenen, la placidesa amb un mateix és de tornada, bona nit.