Alço l'esguard i copso teranyines d'ulls múltiples,
l'esguard em tornen i incomptables mirades s'escampen per l'estança,
unes són franques, d'altres guspiregen perverses, d'altres em fiten
com si em volguessin xuclar fins al moll de l'os i espréme'm el cervell
com si fós una taronja ............. brillen a la foscor com boles de
discoteca.
Conhort!!! penso jo, en un tancar i obrir d'ulls ja no hi seran,
però la nit és freda, el coixí humit, el corb a la finestra picoteja
i l'alè se'm talla per moments.
Neguit brollat d'un malson em dic, però allà segueixen, des de llur
posició estàtica i enlairada, fèrries com boles d'acer,
els fonaments i l'enteniment em volen esfondrar;
arraulit en un racó, esbufegant de por i remordiments, expiant culpes passades,
el cap em bull com una caldera a pressió, a punt d'esclatar,
quan de sobte, un altre miratge potser, o tossuda realitat, ja no ho sé,
un genet abillat de negre muntant un corser altiu i més fosc que una glopada de nit,
entra al galop per la porta i d'una certera estocada esquinça les teranyines i un mar d'ulls
caiguts al terra per les paülles de llur fogós cavall són esclafats.
La nit i la ment s'asserenen, la placidesa amb un mateix és de tornada, bona nit.