Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-20_temps-farcit.html


Temps farcit


Tempestes galàctiques s'esmunyen dessota el coixí.

ànimes sadollades s'hi aboquen plaents,

és el senyal de l'escorpí,

la petja dels desnonats, apàtrides i desorientats,

i de sobte, el temps s'ha aturat;

no pas les agulles del rellotge,

ans el temps interior,

un oasi de paràl.lisi n'ha eixit,

i l'apoteosi, en llur si, esclatat ha.



Esquimals amb anorak dins d'iglús artificials,

parlen entre ells un idioma inventat;

quitxalla jugant al pati,

s'escridassen en llengües mortes,

formigues atòmiques conversen a la galeria,

i de sobte, el temps s'ha aturat.



De la simbiosi de races nòmades,

en treurem la llavor del futur,

dels cucuts de paret que exploten,

en brandarem l'orgull del no-pas del temps,

de les bocanades dels aligots,

n'extreurem el suc del mal; perquè,

de sobte, el temps s'ha aturat.



I jugant a les disfresses ens farem grans,

no per grans, menys adolescents,

i l'albir fugirà vers gèlids miratges,

on la faç reflectida, invertirà el temps,

puix, sobtadament, aturat restarà.



 

Enviat el 26 de juny del 2012