I a la fi, com al principi, tot esdevé fum,
frases grandiloqüents, estridents, endutes pel vent,
mots balders, buits, foragitats del camí vers la veritat,
i al principi, com a la fi, no hi ha cap guió previst,
el teatre de la vida es despulla i ens descobreix les misèries,
a la rebotiga ja no hi queden existències de pensaments purs,
i al bellmig, com de costum, ningú vol tirar enrera, però tampoc anar endavant,
en pòrtics massa foscos sovint s'abandona l'ànima,
en nits massa fredes no hi ha lloc per l'honor,
i a la fi, com al principi, res s'aguanta i cau pel seu propi pes.
Quan la nit no s'acaba, quan l'esparver vola baix, quan l'ombra et trepitja.
Fum.