Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-170_vells-i-nous-camins.html


Vells i nous camins


Deu setembres ignorats i un octubre glaçat,

és tot el que en serva la memòria

d'aquell esplet de colors que havia d'inundar

temples i valls, praderies i deserts, inferns i cels.

 

Un mocador de coll descolorit i un vànol esquinçat,

són les dues úniques peces que s'han salvat

de les tempestes del passat.

 

Xauxa i rauxa, l'ànima amotinada

un negre estandart hissa a la proa,

vers els mars del sud vira el timó

i un estol de gavines l'escorta.

 

Un aire vivificador bufa fort,

guarint les mossegades d'antuvi,

les queixalades depredadores d'éssers insadollables,

la trepanació mental de foscos cirurgians.

 

Una nova i resplendent albada s'entrelluca a l'horitzó,

pensaments fecunds, dinàmics, empenyen cap endavant,

el viarany s'eixampla, el túnel s'il.lumina,

l'esperit reposa.