Deu setembres ignorats i un octubre glaçat,
és tot el que en serva la memòria
d'aquell esplet de colors que havia d'inundar
temples i valls, praderies i deserts, inferns i cels.
Un mocador de coll descolorit i un vànol esquinçat,
són les dues úniques peces que s'han salvat
de les tempestes del passat.
Xauxa i rauxa, l'ànima amotinada
un negre estandart hissa a la proa,
vers els mars del sud vira el timó
i un estol de gavines l'escorta.
Un aire vivificador bufa fort,
guarint les mossegades d'antuvi,
les queixalades depredadores d'éssers insadollables,
la trepanació mental de foscos cirurgians.
Una nova i resplendent albada s'entrelluca a l'horitzó,
pensaments fecunds, dinàmics, empenyen cap endavant,
el viarany s'eixampla, el túnel s'il.lumina,
l'esperit reposa.