Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-17_la-negra-ma.html


La negra mà


Destarotats àngels negres la cercaven pels abocadors de la gran ciutat,

dessota pàl.lids fanals negres, rates greixoses l'ensumaven com a preuat botí,

i a la transgressora mitjanit, en punt, aparegué;

llur entrada per l'arc del triomf no escatimà vanaglòria ni fals pudor.



Lliurà el seu art als cabarets més relluents del circuït,

es lliurà a d'altres mans, blanques, grogues i mulates,

lliurà esperpèntiques batalles contra la rutina, l'estultícia i els miraments,

es lliurà a la blanca flor,

es deslliurà de penes i formalismes,

lliurant somriures de foc a la gent respectable,

deslliurant de disfresses als putxinelis blaus d'en Picasso.



I, per verificar el dolor, ella mateixa furgà a les escombraries,

s'enquibí en una ratera, i menjà engrunes dessota les taules dels rics.



La negra mà no s'enfonsà en abismes oceànics,

ni tastà llur propi verí,

no mudà de pell,

ni amagà llurs relluents joies;

la negra mà no s'excusà,

tal com vingué, se n'anà.



Però llur rastre no es perdé ...

 

Enviat el 4 de novembre del 2012