A l'albada una corona d'espines prenyada d'avís
per a un Crist massa jove i massa poruc;
de camisola blanca i escardalenques cames,
penjat com un espanta-ocells d'esquena a l'estrèpit de la mar;
bufa el vent atemoridor per valls i muntanyes,
núvols negres enfosqueixen el cel,
Diana Caçadora irromp galopant,
Venus de marbre assenyalen l'horitzó ferèstec.
Ni un feble esgarip se li esmuny pels llavis,
el minyó-Crist s'endinsa a la verda mar,
llurs cabells cenyits per la corona
el vent enfurismat fa voleiar.
Altres déus envejosos li llancen llamps de foc,
veus ferides li gemeguen socors,
un pes massa feixuc per llurs esblanqueïdes espatlles,
travessa rius i pobles, deserts i selves;
una dona abillada de negre se'l fita al veure'l passar,
deixant al polsegós terra un rastre de peus sagnants,
"massa humà per ser un déu" mormola.
Un tro retruny proper i un sol roig es mostra ufanós,
"massa feble per tan grandiós destí" mormola.