En català hi ha cinc tipus:
1. El per què interrogatiu, és a dir, el que usem per a fer preguntes:
Per què no ha vingut el Pep al despatx avui? (interrogativa directa)
No sé per què no ha vingut el Pep al despatx avui. (interrogativa indirecta)
2. El perquè que usem quan contestem una pregunta. Aquest va junt i nota que també porta accent.
El Pep no ha vingut al despatx avui perquè es trobava malament.
3. Quan perquè equival a un substantiu, i va precedit de l'article el:
Demà et diré el perquè de la meua decisió.
4. Per + què (relatiu). Sol anar amb noms com ara "el motiu" o "la raó":
El motiu per què dimití fou la manca de suport dels seus companys.
5. Quan perquè expressa finalitat:
No vaig dir res a mon pare perquè no s'enfadés. (= No vaig dir res a mon pare perquè no volia que s'enfadara.)
Noteu que la construcció per a què solament és correcta en oracions interrogatives:
¿Per a què volem això? (interrogativa directa)
No sé per a què volem això. (interrogativa indirecta)
Compareu les següents preguntes:
— Per a què emprarem aquests coneixements? Són una mica estranys!
— Els emprarem per a* fer un amagatall. (destinació, utilitat, finalitat)
— Per què emprarem aquests coneixements?
— Els emprarem perquè són efectius. (causa)
______
*Noteu que si només hi ha finalitat, emprem per + infinitiu, ço és, sense a:
Et telefone per dir-te que t'estime. (amb la intenció / el propòsit / la finalitat de)
Una pinta serveix per a pentinar-se. (destinació, utilitat)
En cas de dubte entre per + infinitiu i per a + infinitiu, utilitzeu per + infinitiu.
Aquesta entrada la vaig publicar al fòrum d'idiomes de Polseguera.org el 13 d'octubre del 2008