Un any més, les celebracions del Dia de la Valldigna se’ns presenten amb dos característiques molt concretes: Continuïtat i solapament església-estat.
La continuïtat d’uns actes, programats per la Mancomunitat de la Valldigna, o siga, els ajuntaments, que no tenen en compte per a res la situació que viu la ciutadania, assetjada pel problema de la desocupació, de les hipoteques, les ruïnoses campanyes citrícoles, la falta de projectes de futur (indústria, turisme, agricultura, etc).
Dóna el mateix que els ciutadans nadem en l’abundància, o que ens trobem sense treball, que no hàgem tret ni un euro de les taronges, o que se’ns acabe la prestació de l’atur. La Mancomunitat, cementeri d’elefants per a mantindre alguns càrrecs i sous, continua programant exactament el mateix: El mercat medieval, un bon soparot, un parell de revetlles i la paella gegant.
La Mancomunitat podrà dir que això és el que la gent vol. Però la gent també vol treball i no el té. La gent vol que baixen les seues hipoteques i no baixen. La gent vol poder viure de l’agricultura i no pot. La gent vol que els polítics no cobren tant, però cada vegada cobren més. La gent no vol corruptes i cada vegada hi ha més corrupció. A les hores, justificar una programació totalment aliena a la realitat, amb l'excusa que és el que la gent vol, té molt poca solidesa i diu molt poc de la iniciativa i originalitat dels polítics que ens toca patir.
Així i tot, ja no ens sorprèn res d’esta Mancomunitat que va demostrar la seua ineficàcia, inoperància i inutilitat amb el problema de la línia d’alta tensió, declarant-se neutral enfront d'Iberdrola, i deixant a la ciutadania tirada als peus de la multinacional. Llàstima no foren igual d’esplèndids per a lluitar contra l’alta tensió que per a organitzar paelles i beure Cardús.
L’altre aspecte a comentar sobre el Dia de La Valldigna, és el del solapament església-estat. Novament en el programa oficial d’actes, figura una missa catòlica.
No s’adonen estos irresponsable polítics que amb eixes actituds estan trencant l’esperit constitucional que estableix la separació de les esglésies i l’estat, així com l’aconfessionalitat del mateix. Tant que recorren a la constitució per a reclamar ordre, respecte a la legalitat, la unitat de “la pàtria”, etc. etc, però quan topem amb l’església, s’ha acabat la constitució.
Presumeixen de constitucionalistes, però no fan més que recolzar els fastos clericals d'un estat incapaç de respectar les seues pròpies regles del joc. Perquè ja està bé de deformar les lleis, ja està bé de privilegiar al clero catòlic i, sobretot, ja està bé de prendre’ns el pèl.
És hora de “obrir els ulls”, i que els ciutadans reconeguem l’evidència que, darrere de la fatxada de l’espiritualitat, la verdadera raó de ser de totes les esglésies, és tindre el poder i la consegüent intromissió en la política i en els assumptes d’estat.
És hora d’advertir que esta intolerable ingerència religiosa en la vida civil no és nova, doncs es remunta als seus propis orígens, camuflada per una enganyosa oratòria, que amaga un desmesurat afany de control dels ciutadans i dels poders econòmics i polítics.
I és hora de reconèixer que l’església catòlica està, novament, posant seriosament en perill les llibertats socials i individuals, està trencant els drets humans fonamentals i està amenaçant molt seriosament, a vegades de manera alarmant, la nostra democràcia.
En el nostre àmbit local, i a pesar de l’aprovació del Codi de Comportament Ètic, hem hagut de denunciar la participació oficial reiterada, any rere any, de les autoritats municipals, en diversos ritus confessionals catòlics (misses, processons,…). Este tracte és tremendament irrespectuós per a totes les persones que creiem en la separació de les esglésies i l’estat, ja que els nostres representants ho són de tots els ciutadans, i no sols de què tenen creences catòliques.
Arc Iris proposarà que El Dia de La Valldigna, siga en la nostra comarca el dia de les llibertats civils per excel•lència, i per tant un dia reivindicatiu i de lluita contra tot allò que s'opose a eixes llibertats civils. Per tant, no s’hauria de recolzar ni fomentar cap institució que ataque l’aconfessionalitat de l’estat, els anticonceptius, l’avortament, el divorci, l’homosexualitat, la llibertat sexual, l’autonomia individual, la legislació civil, la sobirania popular i l’exercici dels drets individuals. I ja sabem majorment, qui promou i d'on vénen eixos atacs.
Estic plenament convençut, que en estes complexes societats actuals, en les que una gran diversitat de creences han de conviure pacíficament, només des d'una plena llibertat de consciència, de creences i de la separació de l'església-estat, poden construir-se societats democràtiques i autèntics ciutadans i ciutadanes lliures.
Enviat l'11 de març del 2009