Mots, mots, que no s'ensenyen,
mots, mots, que s'amaguen,
rebregats, empestifats, adormits,
ben al fons de sota el llit,
ben endins del cor ferit.
Pluges oceàniques,
que s'atansen per l'horitzó,
pluges daurades,
que repiquen a les finestres de l'ànima,
tolls d'aigua trepitjats,
somnis desats, a la calaixera dels morts.
Respira vida, després de la tempesta,
enflaira flors silvestres,
després de la rapinya,
ix de casa i arrenca'n les portes,
que la vida s'hi passegi,
que la vida s'hi mudi,
que l'ànsia s'esvaeixi, pórpora, fonedissa.
Mots, mots que bateguen,
al cor i al pensament,
mots, mots destriats,
de mil batalles perdudes,
de la boca de l'escorpí,
de tu i de mi.