Ets tu finestra trencada,
Finestra plena de sol,
Allí medites oblidada
Baix la llunyana volada
Del Mas del Frare tot sol.
Llunyans els dies que resplendies,
S’aturen com adormits
Besant rams de romaní,
Sembla que enyora la vida
Dels que han volat a l’infinit.
Finestra pel tems corcada,
Del sol la claror daurada
Et dóna un suau encís...
Com d’una mística tonada
Que vingués del Paradís.
Dedicat a ma germana Teresa, autora d'aquest poema, traspassada el 10 de juny del 2005.
Autora: Teresa Solé Sabater
Enviat per Rosa Solé Sabater
30 d'agost del 2005