Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-101_soc-jo.html


Sóc jo


Quiet, quiet, sota la politja,

quiet, quiet, que vé la calitja,

brut, brut ..... brut i atrotinat,

jo hi resto enrunat.

 

Aquell qui amaga banderes,

aquell que rebutja els somnis,

aquell qui s'embriaga amb lotus,

aquell que roman sord, cec i mut,

sóc jo.

 

I de la boca més fina en trec renecs,

i a una gata maula li regiro el cervell,

i a les golfes de l'ànima llanço els records,

i a la nit, acluco els ulls, cofoi, sadollat.

 

Trasbalsat per la brisa de les palmeres,

enrampat per una cuixa elèctrica,

seduït per la fragància de la pluja,

jo em fonc en esquitxos de colors;



fins que el darrer viatge m'aixequi del terra,

vers primitius paisatges,

vers ribes perilloses,

vers nits de seda i guant blanc.