Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-402_esclat-d-una-nit.html


Esclat d'una nit


Aquesta refulgent matinada podria lladrar com un gos,

reptar com un cocodril en les tèrboles aigües de la passió,

udolar a la blanca lluna com un llop d'esmolades dents,

puix he obert les finestres de bat a bat, eixamplat els pulmons,

fermat els ulls, i una immensa glopada de vida ha il·luminat tota l'estança,

tirallongues de joia s'han escampat com confetti per tots els racons,

l'aiguardent més fort ha penetrat la meva gola, i tot llepant-me les ferides del desamor,

he cridat el teu nom, he transpirat el teu cos, he suat la teva essència,

m'he desintegrat en el teu magma, per ressorgir-ne com l'au Fènix,

m'he sadollat en la teva font, de blanca, pura, virginal presència etèria,

he buidat el carregador dins teu, tot o res, ja no hi resten més bales,

però la partida tot just s'ha endegat, i l'encís s'ha despertat,

agafa't fort, senyora dels meus dominis, el cavall alat ens durà a fer un tomb pels estels.