Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-279_damunt-la-neu.html


Damunt la neu


Un cos damunt la neu, un cel massa clar, una línia precisa

Robert Walser ha sortit a passejar

per viaranys interiors/exteriors

un barret damunt la neu, un somriure massa ufà, una ventada que despulla



Criptogrames codificats amaguen tot un deler existencial

de servituds/dominis, qui és l'amo? qui és el serv?

la clau la té el guardià, i aquest res no dirà

flors a l'ampit del finestral, un glop de vida alenat a fons

 

Un bastó damunt la neu, un pensament punyent, un ull massa lúcid

Robert Walser ja reposa

damunt de núvols de cotó, sobrevola la immensitat

el passeig més llarg, l'aventura s'ha endagat



Un cos que sadolla la vida, la mort i allò que al bellmig resta

una ment que perfora els sentits

una exquisidesa aplicada a les lletres com gladiols blancs al jardí de les delícies

una brillantor que tot just comença a eixir