Vestida de dol formaré la teranyina entrellaçant fils de seda. Jo, que sense teler sóc teixidora, posaré un parany. La trampa d´un joc d´amants. Acabaré amb traça les últimes puntades d´aquest llençol de nit de noces i, lamentant-me per la seva mort, ja hauré parat teles.

Mentre cau la nit, m´amagaré i esperaré a que la claror de la lluna es reflecteixi al meu vestit de nuvia. De lluny el veuré apropar-se; llavors descobriré, a l´emmirallar-me a l´estany, que sóc l´aranya més maca i m´adormiré.

Aleshores, ell arribarà i tot galant em despertarà fent un petó tendríssim damunt els llavis d´una servidora. Cauré sense adonar-me´n enamorada i desfarem el llit de seda fins que el primer raig de llum del dia sobre la tela d´aranya esborri la meva ceguera i a despit del destí, vestida de dol, el mati.

Marta Pozo Colomé (pozo_marta@hotmail.com)