Recorde el vent de mestral, el de xaloc, el de ponent... Recorde que tot s’ho van emportar, però les muses em vam parlar en somni i em digueren que em tornarien allò que els vents s’havien endut...

Recorde una bella nimfa sortint d’un llac de somni, i com em deia: “Benvingut al regne de la fantasia, on allò que hom desitja es converteix en realitat!” Encara que em trobava en un lloc irreal, em va semblar molt real, i seria real mentre jo ho creguera.

No obstant això, un dia sumit en els meus pensaments i en contacte amb la natura vaig descobrir que ni les muses ni les nimfes em van enganyar: una ràfega de vent em va tornar a portar tot allò que un dia els vents em van privar, i molt més. Llavors vaig començar a creure en les muses i en les nimfes; tots els meus somnis s’havian convertit en realitat. Els vaig desitjar amb tanta força que es van fer realitat. Aquest va ser el conjur.

Un somniador