Aquells ulls blaus encisadors
de mirada tendre i clara,
que sense dir-me ni un mot
jo entenia el que parlaven.
Mirava lluny sense veure
mes enllà de l'horitzó,
i el mar sovint li envejava,
dels ulls, aquella blavor.
Si pogues tenir-los aprop
que no donaria , mare!
perquè de nou m'acaronessin
aquells ulls que tant estimava.
Montse Socias (msocias26@hotmail.com)
5 de novembre del 2005
Més poemes de Montse Socias:
|