|
|
Sentim a sobre nostre
els anys que han passat,
els quals no tornaran
i les persones estimades
tampoc ho faran.
Ens ha tocat viure aquesta
tristesa,
però sabem que ells no ens
han deixat;
estan al nostre costat,
vigilant-nos de dia i de nit,
i estimant-nos des d´un lloc
on nosaltres no podem accedir.
Ells estan allà
un dia els retrobarem,
però fins aquell moment,
mai no ens oblidarem.
En Josep, en Lluc i d´altres
t´ajudarem.
Dins la pena que tens,
el teu cor és gran
i una llavor de felicitat
hi has deixat entrar.
Fes que creixi
i que aquest amor
es faci gran.
(Aquest poema es titula TRISTESA i está dedicada a la
meva amiga Margarita.)
Mariona Camarillas Teixidó (marionacamarillas@yahoo.es)
Octubre del 2004
Més poemes de Mariona Camarillas Teixidó:
|
|
|