Perquè el meu nom no para de moure’s, perquè tot em roda, el meu entorn s’ha confós, i queden nomes imatges difuminades de la seva presencia, va despresa i per mes que fitxi la mirada no deixa de corre darrera del vent.

Perquè he perdut la meva pau, perquè tot em trasbalsa, perquè fins les mirades en fan mal.

Perquè la meva ira creix i es descontrola com un riu em massa caudal, o com el vas ple de poc contingut.

Perquè les meves flaqueses es fan mes denses, i el meus error es transformen em grans mostres, fen dels meus silencis grans paraules posades a la meva boca.

Perquè el meu nom s’ensorra, i la meva estabilitat trontolla em la mes petita ventada.

Perquè els meus ulls no paren de plorar, perquè el meu cor se sent mori, perquè les meves mans tremolen, i el meu cos queda embadalit em la seva pròpia imatge, del que ha perdut.

Perquè tot em roda, perquè no se para el destí, perquè no se troba la forma de ralentí el temps, perquè el pugui seguir.

Perquè el meu nom s’ha envà d’aquí, i em deixa morir axis.

Joana Serra Sola (serrasolajoana@hotmail.com)