Aquí tot esperant que soni el telèfon del que amb moltes ganes tenia de veure, promeses i desitjos, i paraules que varem omplir el vuit de moment.
Ara esperant aquí aquest so reflexiono amb els sentits que tenien en el moment que vaig escoltar-les, era per il•lusionar aquella il•lusió perduda i durant unes hores he recuperat.
Tot esperant , tot i sabem que no passarà espero ansiosa, per si alguna d’aquelles paraules se li va quedar en el seu subconscient, i ara es recorda de mi.
Tot esperant empleno de lletres una paper , desprès de passat el temps ho tornaré a llegir, amb semblaran increïbles, i en aquell moment recordaré el perquè ho estava escrivint.
No se de quina manera reaccionaré i tampoc quin record en portarà, però ara estic plasmant allò que vull recorda.
Tot esperant al qui no arriba, ara s’oblidarà que l’estic esperant.
Joana Serra Sola (serrasolajoana@hotmail.com)
Enviat el 6 de maig del 2007
Més poemes i escrits de Joana Serra Sola:
|