 |
|
 |
|
Benvingut al racó literari: La tectita |
||
|
|
Avui quan m’aixeca’t he trobat al jardí de casa vint indis amb els seus vestits de pell i adornats en plomes bellíssimes. Duien les cares amb les significatives pintures de guerra. M’han mirat estranyats de que jo comparegués. He procurat fer silenci i he posat la ma en senyal de pau. S’han segut a terra en cercle. M’ha paraescut que deliberaven. He pensat si en quedava alguna de les pipes de quan fumava, i l’únic que se m’ha acudit ha estat lligar-me un xigarret. Ells no me miraven i jo procurava no fixar la vista de manera massa incisiva en ells. Al cap d’un temps, ni llarg, ni curt, un d’ells s’ha aixecat i ha caminat dirigint-se a mi. Pareixia el cap. M’ha mirat amb un ulls penetrants i profunds. Jo no m’he sentit incomodat, ben al contrari. M’ha mostrat les mans. Hi portava una pedra negra. Jo he entès que volia que l’agafés. Li he dirigit un petit somriure. He agafat suaument la pedra negra i de sobte m’he vist traslladat a les Muntanyes Rocoses. Ells havien entrat al meu jardí i ara m’oferien l’accés a la seva terra sagrada. Quan he retornat ple d’una pau difícil d’explicar, ell me seguia mirant benvolent. He agafat la pedra i he entrat dins ca nostra deixant-los que gaudissin del jardí que de cop me n’ha donat que no era del tot meu i que mai ho havia estat. Tal volta era aquest el missatge que em portaven aquells vint indis un dematí de diumenge. No m’he plantejat el perquè havien triat un jardí de Biniaraix per fer la seva trobada. Ni perquè m’havien triat a mi per portar-me aquell missatge. Ara tenc la pedra negra que em deixaren. De tant en tant retorn a la seva terra sagrada. Ells desapareixeran del jardí com uns niguls baixos que dissol el sol de migdia. Malgrat tot sé que els mons visibles i invisibles es troben junts. Aquest també es el missatge que m’ha comunicat la pedra negra i granellosa que me regalaran. Ara se que és un meteorit. El que no he arribat a saber ni crec arribar a saber mai –es de quin mon vengueren ells. En el fons tampoc m’importa massa.
Josep Bonnín i Segura (jkeops@hotmail.com), |
|