(per a temps de paus i guerres, de jihads i creuades)
Un bon dia vaig veure al profeta,
Em vaig seure a la seua vora,
Vaig mirar aquells ulls foscos,
Estaven prou tristos
Què et passa?, li digué
No em va contestar
Però d´aquella tristor em vaig contagiar;
I aleshores ho vaig comprendre,
El profeta no deia res,
Per això estava trist;
Altres parlaven per ell.
Cristóbal Belda Díez (cbeldadiez@yahoo.es)
Biar, 19 de juliol de 2004
Poemes de Cristóbal Belda Díez:
|