Punyal que em travessa
Mata, crida i plora
Porta el teu nom
I de mi sempre es queixa

Em mereixo més simpatia
Jo que per tu moria
Em mires amb tanta rancor
Que els teus ulls em fan por

No sents el tacte del ulls
Quan les mirades es rocen?
No vull més nits pensant
Ni mes dies observant

No val la pena ser com sembles

Abans era bonic!
No sabia que feia...
L’ experiència és un amic
Que ho explica en confidència

Estima de veritat es un mal
Que ni el temps cura
Encara que passin mil anys
L’enyoraré amb amargura

Abans era teu
Empasses saliva i ho recordes
Es que encara et sap greu?
I ara et menges les sobres

En l’univers no cabia
Tot el que t’estimava
Però al present no viuria
Sinó ho ignorés d’una vegada

què no entens?
Tot s’ha acabat
Què no entenc?
Per que m’has enganyat!?

Ets la reina.....
... dels adjectius negatius
I aquesta serà la teva corona
Dominarà el reialme dels cors podrits
Excepte un; el meu que no m’abandona