El dia a dia,
Com copies dels anteriors
Cadena del temps,
Que em tens ofegada,
Deixem omplir-me
D’una nova vida
Feta per mi
Amb un sol especial,
Diferent de qualsevol
Que s’hagi vist mai
Amb espurnes del meu cor.


Cadena cruel
Que em tens atrapada
Lluitaré contra tu
Per alliberar l’ocell
De les meves fantasies i il·lusions
Lluitaré per fer-les realitat,
I no em rendiré,
Per que tinc l’esparança i la voluntat,
I fe en el sol que m’ilumina en la foscor.


La monotonia
El dia a dia
Com una copia de l’anterior
Cadena del temps
Que em tens ofegada
Deixem omplir-me
De neta vida
Que provoca un sol nou,
Diferent de qualsevol
Que he vist ni veure mai.
Fes-me volar, imaginació,
Pels records tan diversos i bonics
que fa que la gent que els té
pugui viure en els moments de tristesa,
només amb la recordança dels temps feliços.


Quan ens agrada una cançó
Quan ens encanta una tonada
És per que s’assembla
Als crits indesxifrables de la nostra anima
I ens sentim copsats
Al descubrir què ens volien dir
Simplement escoltant la lletra d’aquestes cançons
Que ens fan somiar, plorar i fins i tot reflexionar.


Atrapada enmig del sol del dia
Amb quatre cadires
Per única companyia
I enmig, el meu cor,
Amb un sentiment de tristesa i angoixa
Que un dia explota
I un altre s’apaga,
No vull solitud per casa,
Sinó felicitat per tenda de campanya
Col·locada al centre del prat florit
Dels meus somnis.
Ansio sentir la textura viva
De la terra amb els peus,
Flotar enmig de la suau brisa
Que s’escola entre els meus cabells,
I sentir-me acompanyada
Per naturalesa i les seves filles.
Un paradís. La felicitat.
Aquest sentiment que necessito
Sentir per viure,
És tan fràgil,
Que em temo fer-li mal, només tocar-lo.
Però un dia,
Quan estigui dins un somni realitzat,
Sentiré la plena felicitat
I viure una nova vida, tant rica en matisos,
Que em semblarà
Que la vida que acabo de deixar
No fos més que un somni
Somiat abans de tornar a començar.