Milions de paraules, he llegit, he escrit,amb sentiment, amb ressentiment, amb pena, elles aquí estan escrites, plasmades amb amor. Aquets i altres han estat tots els moments de la meva pròpia vida...hem permetia ser honesta i mai vaig pensar hem defensar-me...però t´ adones que mai t´ has protegit prou...massa presents incerts...que no hem saben reconèixer...ara hem fan fer recompte..per pogué habita en llocs més poblats de persones com jo mateixa...

Aquells sentiments buidats amb l’esperança aquelles il•lusions que mai varen esser recompensades. totes aquelles hores mortes, on jo preocupada per sobreviure, mai hem vaig donar compte que hem tot lo bo i dolent que disposo, només sabia fer camins per perdrem... ara sé on no voldria tornar...

Símptomes de flaquesa, rituals fets per seguir, per enganyar-nos a nosaltres mateixos, per continuar la lluita del dia a dia . puc recollir amb aquest temps la meva imatge, i trobar ben poca cosa del que he desitjat...

Milions de lletres que potser no tenen sentit però amb elles hi ha la dolçor amagada al cor .d’ ironia del viscut, de dies de melangia,de tristor desmesurada, de plors no controlats. Ara puc estimar mol íntimament, hem ple llum del dia i sense la foscor de la nit,perquè aquell record ja m´ abandonat... tal vagada no sabia perdre el seu rastre...idealitzats massa temps...potser que no hem sabia massa de mi...

Milions de por per el futur d’angoixes per paraules dites sota d’ignorància perquè la veritat es amagada. Dins de nosaltres mateixos, sembla que abans de néixer ja som perdedors, ens costa massa respondre a totes les preguntes, i es així com vivim la nostra pròpia vida de mentida,, no ens ha acompanya lo més necessari per viure hem la realitat...

Totes elles, sense deixar-ne cap de banda ultimant moments i sentiments, remodelant el interior,per aconseguir esser millor. Suplint les paraules i lletres per imatges per abrasades, i petons donats, I es des de, rere de la finestra es des de on miro,i on soc ara...