La meva filleta petita, a ella que comença a caminar soleta, ésser gran, a valorar el que te, a sentir-se important dintre el mon dels grans, a ella que els seus ulls brillen al mirar-te.

A la meva Marina, a tu que m’has donat el plaer de veure’t creixa, a tu espurneta dels meus ulls, i que al mirar-te veig el mon rodant massa ràpid per mi.

Emprens un camí , el del teu destí, el de les teves victòries i també les derrotes que poden venir, i que et serviran per creixa i aprendre viure.

A tu, espurneta de la meva vida, mai podràs desfer de què t’estimi massa, perquè entre les teves penes i alegries m’agradaria ésser a prop teu.

El futur et donarà ales per volar, empenta per alçar el vol, i seguretat per mantenir l’estabilitat, feliç em sentiré al veure’t brillar d’entusiasme planejant entre mig del núvols i les planures de les nostres vides.


Joana 24/12/2007

Joana Serra Sola (serrasolajoana@hotmail.com)