...és l’hora de despertar per trobar-te
la realitat
que no és més que un somni inacabat
la veritat és penosa per nosaltres
no alimenta l’esperit, en canvi la mentida
enorgulleix el que demà morirà.

...toquem el que és palpable
imaginem la felicitat
que és com un mirall trencat,
i al final sabem que és inevitable
escapar-nos del passat.

...l’enveja ens contàgia i la ràbia ens fustra
és com un mur invisible de ferro calent
no el pots trobar, tocar ni superar
tot i això ho intentes perquè ets valent
però et perds i no saps tornar.

...i una veu freda et diu que estàs sol
només veus els teus problemes
i els ulls se’t posen de dol
crides, plores, comences a gemegar!
lamentes la teva misèria
distges que t’ajudi una ma!

...el temps et converteix en granit escardat
i només per les escletxes de la nostàlgia
mostres feblesa en els ulls.

...tot plegat és com un foc
que et crema moltes vegades
fins que ens fa indiferents al dolor
i convius amb les cremades
que mai es tanquen
que em fan justícia amb el mon.

...acabes rient de tu mateix
ja no crides! ni plores! Ni gemegues!
la vida t’ha fet madurar.

Marc Folch (marcxa@hotmail.com)

Més poemes de Marc Folch: -Metamorfosi de la vida-    -M&M-    -Ningú-