La meva petita nena d’ulls dominants de paraules tendres i frases contundents, de llàgrimes sinceres, d’alegria desbordant, de vida sincera i de molts projectes pel futur.

A l’espurna de la meva vida, la gran dels meus desitjos d’esser mare, a tu que has portat a la meva vida l’emoció, l’alegria i les preocupacions tot amb un sac que hem portat plegades.

A tu que obres les portes a la vida em empenta i irradies les teves creences i les defenses amb orgull i amb saviesa, i buscant el perquè del que no entens, fins obtenir les teves propis respostes.

A la meva espurna que ja camina sola i que sense tambalejar vas segura de que saps on vols anar.

Mirant-t’ho des molt a prop , veig els teus passos amb l’admiració de saber que amb tu hi ha part de mi, i que de ben segur sabràs distingir.

Anticipant-me al teu futur visualitzo a la meva Laura, i veig l’alegria d’una vida plena, i axó en fa feliç, perquè formes part de mi, i axis serà per sempre.


Joana 24/12/2007

Joana Serra Sola (serrasolajoana@hotmail.com)