Deixem que retorni

dels núvols d’aspror

que mosseguen rancorosament

la meva sensibilitat.

Que aquesta fosca

que ens està volent envair

sigui desfeta i destrossada

a cops de paraules amatents

plenes de caires de bellesa.

Reneguem del tot

a la vida en gris

que ens volen imposar

perquè ens oblidem del somriure

i esdevinguem esquerps

i malhumorats.

Retornem a la saviesa del record

de que la vida

està construïda de grells d’esperances

i d’il·lusions.

Siguem prou valents

per intentar

crear el cel a la terra

malgrat els núvols d’aspror

segueixin mossegant rancorosament

la nostra sensibilitat.