 |
|
 |
|
Benvingut al racó literari: Conte de la senyora que li sortiren dues banyetes |
||
|
|
Avui em compraré un capell, perquè no se’m vegin les banyetes que m’han sortit.
El noi de la perruqueria m’ho va fer notar, quan m’estava rentant els cabells amb un xampú a l’ortiga. -Senyora, no ha notat res d’estrany avui mati quan s’ha pentinat? - No, li vaig contestar, simplement que he deixat més cabells del normal al raspall. Però res més. En acabar de llevar-me el restes d’escuma, m’acompanyar fins a l’assecador que em pertocava. La permanent que havia demanat, no és podia fer amb el cap tan mullat. El noi, es col.loca de front a mi i arrufar una mica el nas. El seu posat m’intranquil·litzà.Encara tenia més de mitja hora per acabar el que havia demanat: Rentat i permanent. Estava cansada de portar els cabells llisos i volia canviar una mica d’imatge. Em remirà i em digué:- Li han sortit com a dues protuberàncies sobre el cap. El vaig fitar de dalt a baix, fins quedar-me amb la mirada fitxa en els seus ulls. Abans en vaig adonar que d’un dels dits li caien unes gotetes de sang, i no li vaig donar gaire importància. Es podia haver fet mal amb les pinces. Vaig mig somriure - No digui beneitures home de Déu. Com m’han de sortir protuberàncies a la meva edat. Això li podria creure si fos una mica més jove, però ara no. - Senyora no l’avui assustar, però darrerament no és el primer cas que es presenta a la perruqueria. I si li he dit protuberàncies, és per ser deferent amb vostè. Ja que el que volia dir eren dues banyetes rosades, com si fossin de cabrit jovençà. - Serà mal educat, li vaig dir aixecant una mica la veu, i provocar que la senyora que estava a l’assecador del costat es regirarés una mica. - Jove, per favor em tracti en més respecte, i em llevi d’una vegada l’assecador. Estic molt enfadada i me’n vaig, i no sé si mai més tornaré. Faci via. El jove, una mica, encoratjat, em digué,: - senyora vostè farà el que vulgui, però hi ha una passa de dimoniones, i darrerament es veuen canvis metamòrfics en senyores que passen dels 60. - Au, deixi’m estar d’una vegada. Vaig aixecar-me de la butaca de l’assecador. Duia els cabells una mica mullats encara. No em feia cap gràcia el que m’havia dit el jove. No feia compta de donar-li cap crèdit tocant-me el cap. Possiblement hagués estat la rialla de tota la perruqueria. Ja eren prou xafarderes, com per donar-les temes de que parlar. Em vaig dirigí cap a la caixa, vaig deixar els doblers que sabia que valia el meu servei, no era la primera vegada que anava a aquesta perruqueria. Possiblement seria la darrera. Mai m’havien tractat en tanta falta d’educació. Quan anava a sortir al carrer, em vaig tropessar amb una cosa llarga i prima que em penjava per davall de les cames. Em vaig esglaiar tota. Una coleta llarga i prima, que acabava amb una espècie de matoll de pel. Vaig pensar que el jove podria tenir raó. Em vaig girar cap a ell per demanar-li excuses i vaig veure-li en el front, dues banyetes que abans no li havia reparat. Vaig recordar les gotetes de sang dels dits del jove; tal vegada s’havia punxat amb les meves banyetes.Deu ser contagiós vaig pensar. Això és un vertader canvi d’imatge, se m’acudi, mentres feia una mitja rialleta maliciosa. Vaig fer el camí cap el carrer, i me’n vaig anar cap a casa. El tema de la coleta no sabia com arreglar-ho, però ja li trobaria la solució. I en quant a les banyetes vaig decidir anar-me’n a comprar aquell capellet que em feia tanta d’il.lusió. Josep Bonnín i Segura (jkeops@hotmail.com) |
|