I - Individu sa
C - Conseller

I - ... Així doncs la meva vida és massa valuosa i a més li puc garantir que no sóc l’únic!

C – Si no vaig errat és per aquesta exposició que desitgeu posar fi a la vostra existència.

I – Distingit conseller, vos sabeu perfectament quina es la meva demanda: El perquè soc aquí, les meves condicions i fins i tot tinc la impressió que la meva argumentació li ha resultat del tot lúcida i coherent, tot i que estic una mica atabalat per l’enrenou del servei d’habitacions.

C – Estic al corrent de la seva situació. Respecta a la seva demanda, haig de consultar amb els meus col·legues alguns aspectes de la seva ferma decisió per tal de reflexionar sobre una possible solució el mes adient al seu cas. Estic convençut que se’n farà al càrrec. Cregui’m, tant els meus col·legues com jo mateix esgotarem, si cal, tots els mitjans tecnològics i humans de que disposem per intentar solventar el que podríem diagnosticar des d’un bon començament com la síndrome de la felicitat.

I – Apreciat conseller, la seva atenció m’afalaga. Si li haig de ser sincer, creguim, la meva situació no em permet de tolerar hipocresies d’aquesta índole i li dic amic meu, que com ja deu saber, i si no hauria d’estar-ne al corrent, que des de la desaparició del continent Africà en mans dels defensors del regim en data del 2051; la meva única tasca ha estat la de freqüentar centres acollidors com aquest per tal de fer palesa la meva petició. És per aquest motiu que conec perfectament el que vostè anomena la síndrome de la felicitat. Com ha pogut comprovar, si ha estat atent a la meva argumentació, la reflexió es trasllada en una pla més profund, en altres paraules, en una altra dimensió espiritu-racional: a més, emfasitzo i esmeno, entre d’altres aspectes, de la rigurositat de la carta dels drets humans del 10 de desembre de 1948. La meva posició en referència aquesta carta és irrefutable!

C – Si em permet la intervenció i disculpi la interrupció del seu discurs és per recomanar-li que el seu estat de salubritat no li permet , en la present, esdevenir qualsevol signe d’esforç mental i sobreestimulació emocional tant fràgil en aquests moments, per tal d’ agravar la seva situació com a individu sa; li faig esmena d’aquesta concreció i si ho prefereix seria convenient posposar les nostres divergències en una altre moment més adient.

I – Faci el que cregui convenient !, però sàpiga que la meva petició urgeix mesures al més aviat possible.

C – Resto a la seva disposició per a qualsevol afer que li pugui sorgir des de la seva arribada en el nostre centre.Faci-m’ho arribar mitjançant el nostre servei d’habitacions. Salut.

I – Salut.

jOANpALMAROLA (joanled@terra.es)
Abril de 1996