Tu que vius al seu costat,
que comparteixes amb ell
una vida, una família,
i al teu dit dus un anell.
No permetis que s'allunyi,
abraça'l amb tot el cor,
i que sigui sempre per a tu
el mes valuós tresor.
Jo l'estimo més que a res,
però el seu amor m'és prohibit.
No tinc dret al seu afecte
i mai no podré tenir-lo al llit.
Quan el sol li obri els ulls
fes-li el més tendre petó,
i en arribar la nit
estima'l com si fos jo.
Montse Socias (msocias26@hotmail.com)
5 de novembre del 2005
Més poemes de Montse Socias:
|