En Pere Peroler caminava de pressa, amb el cap alt, el cos tibat i la mirada fixa al davant . Lluïa un pentinat de puntes d’ericó d’un ros oxigenat, que contrastava amb les celles negre carbó i els ulls pards. Aquell dia vestia uns pantalons texans acampanats amb grans taques simulades de llexiu, un jersei vermell magrana amb una llegenda amb lletra gòtica que deia Fashion.

Quan veia un aparador interessant, interrumpia el camí i donava mitjes voltes, fent voleiar el maletí amb taques negres i blanques que simulaven pell de vaca. La volta era tant forta i sobtada que les punxegudes sabates de cocodril amb anella daurada li xericaven tan fort que els altres vianants es giraven.

Va obrir amb decissió la porta de la millor botiga de roba interior de la ciutat. Va veure una senyora molt ben formada alta i rossa natural que portava un vestit de color salmó i unes sabates de taló d’agulla. Una dependenta divuitanyera, minifaldera, morena i prima, amb un somrís forçat, sostenia una combinació de color ivori perquè la senyora l’avalués. En Pere va fer un gest d’incomoditat perquè la presència d’una clienta retrassaria la visita. La dependenta va allargar els braços per retornar la roba interior al prestatge de la part de dalt. La faldilla se li va aixecar de manera que se li va veure part del tanga blau marí i la meitat de les natges. La brussa també se li va enlairar de manera que va arribar prop de la tira dels sostenidors. Quan en va haver despenjat una altra i la va mostrar, la rossa va fer una mirada de reüll a en Pere. La dependenta va somriure de veritat i va girar el cap, com volent dir que en Pere no representava cap perill. La rossa se’l va mirar, es va ficar la mà a la boca i va dir amb veu baixa:

-Cada vegada n’hi ha més.

En Pere va interpretar que la mirada de la rossa volia dir que la joveneta s’havia passat en la mostra anatòmica i va aixecar el cap i el va tornar baixar en senyal d’afirmació. La rossa es va fer el nom del pare. En Pere va pensar que les natges de la dependenta eren per fer el nom del pare i el senyal de la Creu.

-Hola Pere- va entrar la mestressa de la botiga , una morena de vint-i-sis anys d’ulls rodons, amb formes esculturals ficades dins d’uns pantalons arrapats que es deia Natàlia . Deixava veure la panxa ben morena, però en Pere va donar una mirada directe als pits punxeguts i d’un volum que contradeia la llei de la gravetat.

-Ai nena no sé com t’ho fas perquè se t’aguantin d’aquesta manera -va dir en Pere.

En sentir la veu amanerada, d’en Pere la Natàlia va somriure. Estava convençuda que en Pere era gai, però s’equivocava. El que passava era que en Pere tenia un origen pagès, que l’acomplexava. Per això intentava vestir, parlar i moure’s de la manera més fina, moderna i forçada que podia. Ell considerava que era una bona manera de prosperar en la feina de representant de roba interior de dona.

La Natàlia va observar que la rossa i la dependenta s’havien allunyat i estaven d’esquenes, va aixecar el jerseiet i li va ensenyar els dos melons que aguantava un petit sostenidor de color verd pastís clar amb brodats de flors roses i recorregut per un petit farbalà d’un verd herba.

-He que els aguanten bé –va dir la Natàlia

Quan va notar que les mans d’en Pere recorrien els pits i que amb veu entretallada deia “veia’m...” va adonar’se de l’equivocació. Va quedar vermella, va treure les mans d’en Pere que s’havien ficat dins els sostenidors i es resistien a sortir, per fi va baixar el jersei amb força i va dir:

-Pere m’he equivocat.

En Pere estava confús i mostrava una impressionant muntanya entremig de les cames.

-Val més que ens mirem les mostres un altre dia –la Natalia es va ficar el cabells bé i va fer un bufet, la grapejada li havia deixat les galtes vermelles.

En Pere va voler recuperar la situació va posar el maletí al cim del taulell.

-Mira quines preciossitats porto -va dir amb veu alta.

La rossa va sentir-ho i va anar cap al taulell amb la dependenta tot darrera.

-Què ens ensenyaràs? –va preguntar la rossa, mentre la Natàlia mirava la dependenta i feia el signe de negació amb el cap. La dependenta va estirar-se la faldilla avall fins que es va adonar que el tanga li sortia per dalt. En Pere va treure un bodi vermell i transparent i el va aixecar.

-Me’l deixes emprovar? –va preguntar la rossa.

-Valga’m Déu –va contestar en Pere.

-Au vine que em diràs si em queda bé. Diuen que vosaltres hi enteneu molt del que ens queda bé a les dones.- En sentir això la Natàlia i la dependenta es varen mirar i es van portar la mà a la boca.

-Nenaaa, sóc un professional –va dir en Pere.

-Valgue’m Déu que n’és –va dir la rossa, mentre deixava anar una rialleta de murrilleria i dirigia una mirada de complicitat a la Natàlia i la dependenta, que van baixar el cap en senyal d’afirmació.

Mentre es descordava el vestit, la rossa va caminar cap al provador. En Pere portava el bodi en una mà i el maletí en l’altre. Tots dos van entrar dins el provador. Al cap de poc, la Natàlia i la dependenta des del taulell van sentir:

-Nenaaaa... Si vols emprovar-te alguna cosa més tu mateixaaa...- Es va sentir com s’obria el maleti i es tancava la porta del vestidor.

Xavier Valeri (xaviervaleri@telefonica.net)