Cent miralls en una sala
són mil escenes d’una vida
estesa com una tela
en mig de l’infinit.
Escenes d’una vida,
d’una gent fantasiosa que
descriu amb mots rimats,
el que no pot dir
amb simples paraules;
un poema,
que fa sentir a cadascú
una sensació única i particular,
perquè uns versos units
són un món amb moltes cares
dintre d’un full, una ment o
una sala amb cent miralls
que són mil escenes de la vida
d’una gent fantasiosa
els poetes,
amants de l’escriptura,
companys de les rimes,
amics dels mots enrevessats,
i jardiners de frases fetes;
d’esperit gran o petit,
bones o males persones,
però són, per sobre de tot,
observadors de la vida.
Els poetes.
Laia Boloix (laiabore@hotmail.com)
Més poemes de Laia Boloix:
|