PETIT POEMA PER A PERNELLE
TONET

Descobrir el cel cada capvespre,

tornar a casa per un camí plé de corbes.

Camí llarg, dolçament llarg i sorprenent,

lliure de la insensatesa dels homes sense cor.

Camí on els ulls perden la mirada

en un mar plé de blau,

caminant sota les ones,

en irreals llunyanies.


PERNELLE

Tú al meu costat,

jo al teu costat,

caminant a dos sense perdre la calma,

caminant al compàs de l'aigua que ens emporta,

i seguint els corrents marcats pel sol alhora.

Blau és el camí, blanca de sal la pau.

verd el firmament de tranquilitat plena,

mirem un altre món, un cel que tot ho envolta,

i cadascú a la seua, ens reveurem demà.

Potser que aquest camí que marca un trós de vida

siga per uns amics una llínia traçada

per veure uns ulls contraris als de la gent normal

i descobrir, parlant, altres significats

al que la vida ens dona,

ambdos, vora a la vora.