 |
|
 |
|
|
Benvingut al racó literari: E- Mail de Cristòfol Colom al seus exhumadors |
|||
|
|
Apreciats aprenents de princeps de contes,
No cal que us estesteu a despertar-me del somni que visc des de fa segles. I us ho dic abans que no sigui massa tard i hàgiu profanat les tombes de tots els Colom o Colon del món. Ja he vist que he começat per la d'un germà meu i que l'heu oberta com si fos una llauna de sardines. Algú ha qualificat aquesta operació com a surrealista, jo hi afegiria que és de mal gust. La caixa era de llauna i hermètica i no se'ls ha acudit res mes que obrir-la una mica per treure-li un osset. Diuen que ho fan per analitzar-ne l'ADN i poder comparar-lo al meu. Fins aquí res a dir, el meu cos sempre estarà a disposició dels avenços de la ciència. Però una cosa és servir-la per fer progressar la humanitat ( jo també ho vaig fer en el meu temps i mireu fins on ens va conduir) i una altra voler fer negoci amb les meves despulles. Ja m'han passejat prou durant aquest anys per pemetre que ara posin en dubte el lloc on vaig ser colgat. La historia oficial diu que em van traslladar de Sevilla a Santo Domingo. Ara diuen que si no em vaig moure de Sevilla. I total què volen saber? Si sóc germà del que han trobat a la llauna? Us estalviaré la feina. Ni Sevilla, ni Santo Domingo. Els meus ossos, tal com vaig disposar de forma secreta en el meu testament estan enterrats en una ermita de la Ribera d'Ebre. I a aquest pas no els trobareu mai, perquè un dels embassaments la va colgar. La història oficial dirà que els ossos de Santo Domingo són els meus. Que diguin. Jo ja no em vull posar més pedres al fetge. Ja sé que us sorpendrà aquesta revelació. Però és la més lògica. Sent com sóc fill d'un poble d'aquetes terres de l'Ebre ( que ara no esmentaré per no destorbar la seva pau), el seu riu fou el mar de la meva infantesa, on m'enfrontava als cavallers vermells i gegants d que apareixien en les meves lectures. Allà vaig aprendre a navegar i allà se'm va desvellar el desig de descobrir nous móns. Les petites illes que poblaven el seu curs eren ja per mi els senyals de descobertes més grans. Per tant, descanseu historiadors, biòlegs, polítics i patrocinadors de descobertes de poc risc però de molts guanys. I dediqueu-vos a aplicar la vostra ciència i diners a empreses més nobles que la que teniu entre mans. Colom i les seves restes Àngela Llaquet (masfieldpark@eresmas.com)
|
|
|