 |
|
 |
|
|
Benvingut al racó literari: Mail apressat des d'un Cibercafè |
|||
|
|
Dimecres. Sis de la tarda. Vaig cap al Ciber de Ronda Universitat. Una de les noves Babels urbanes. Entro i compro un ticket, que en realitat és un abonament que em permetrà 3 hores de connexió. No les gastaré totes avui, però val la pena. Els descomptes s'han d'aprofitar. L'únic que trobo estrany és que indiquin el preu de la mitja hora en una mena de tele que tenen penjada del sostre. No costa sempre el mateix la mitja hora de connexió? Es veu que no, als matins no es cotitza tant com a la tarda-vespre.
Penso en la llei de l'oferta i la demanda. A més internautes fent cua, més cara és l'hora de connexió. Com no hi havia caigut abans? No em cal anar gaire lluny per trobar els mateixos balls de xifres. La borsa n'és l'exemple més clàssic de fluctuacions a l'engròs. El modèl que tots coneixem i acceptem com a regulador de l'economia de mercat. Ens creiem el que passa dintre les seves portes com creiem que tots venim d'un pare i una mare. Es una creença que s'acosta als grans dogmés de la fe, que genera un ritual semblant al de la litúrgia en llatí. No l'enteníem però feiem cara d'entendre-la. Per sort, al llarg de la nostra infantesa hem pogut assistir a classes pràctiques de fluctuacions de la llei de l'oferta i la demanda al detall. Les nostres passejades per les fires dels cavallitos i cadiretes ens n'han fet uns entesos. Viatges intergalàctics en cavalls, carrosses, cotxets a les hores de màxima afluència de marrecs i famílies. Cadiretes que voltaven el temps just de marejar-te i llençar-te de nou al terra. Bruixes que s'escapolien en el Túnel i que no deixaven anar l'escombra perquè els pobres passatgers del trenet no tinguessin temps d'estudiar els seus amatalls. Autos de xoc que no et permetien aprendre a conduir i que es passaven l'estona giravoltant sobre si mateixos o aturats enmig de la pista perquè els altres no arrencaven o anaven contradirecció. Altres vegades, quan la fira era més buida, aquest panorama canviava. De cop, tot semblava que estava de rebaixes. Rebíem invitacions provinents de veus gravacions musicals que ens incitaven a disfrutar de viatges més llargs. En aquells moments érem cavallers sobre un cavall, porquet o ànec; xofers al volant d' un cotxe; aviadors intrèpids; les víctimes d'uns caníbal dins d'una olla que no parava de rodar; pilots temeraris en una pista amb dret a la topades i infraccions incruentes; aventurers atemorits que penetràvem en el túnel de la bruixa per prendre-li l'escombra amb l'esperança d'obtenir un viatge de franc... Les nostres incursions pels cibers tenen una mica a veure amb aquella atmosfera perduda. Paguem el que ens demanen, seiem a les atraccions, conduïm les nostres naus i comencem l'aventura. Ja hi estem avesats. La nostra protesta seria inútil. El desig guanya a la gasiveria. Seiem al costat dels altres viatgers. Mirem les cares dels que tenim més a la vora. Escoltem les diferents parles. Xafardegem dissimuladament en les seves pantalles, però no ens immutem pel que veiem. Les emocions no són diferents: ja no es tracta de rodar i rodar. Ara ni ens movem del seient. El moviment el reservem per als dits. Ells segueixen les ordres de les nostres ments i inicien un nou tipus de viatges. Cartes, converses, consultes, jocs han substituït a les sensacions de frisança, mareig, por que ens entrenàvem virtualment per a la vida. El somriure, l'emoció, l'arqueig de sorpresa de les celles, els ulls ben oberts per recollir totes les novetats queden intactes. La música, els crits, rialles, les olors.... són ara silencis compartits que, de tant en tant, són trencats per algunes paraules en llengües diverses. L'aventura ens retroba més escèptics i distants, però ens incita a continuar el joc. Angela Llaquet Altemir (masfieldpark@eresmas.com)
|
|
|