Llàgrimes amb llisquen per les galtes
Tot reflexant la tristor del meu cor,
Per ofegar un amor que creix dins meu
Sens poder fer-ho, no ho vol el meu cor.
Ens coneixem molt poc, quasi bé gens
Algunes estones robades al temps,
Moments d’inacabable tendresa
Dolçes mirades d’un amor intens.
Es pot estimar aixis saben de tú tan poc?
Perqué esperar un amor que mai será?
Solsament i hauran mes llàgrimes,
Tot recordant aquell bes o el teu mirar.
El meu cor ha donat paraula d’estimarte
No vull lluitar més, ell m'ha vençut,
El teu record será sempre amb mi,
T’estimo tant...amor desconegut!
Montse Socias (msocias26@hotmail.com)
5 de novembre del 2005
Més poemes de Montse Socias:
|