El Sol es destapa del llençol del mar
i desperta un dia tímid convencional.
La son el manté roig i acalorat
i es refresca desprenent-se dels rajos.
el mar s'ha quedat arruat i la brisa intenta planxar les ones.
Les gavines s'han decidit a volar
i mouen la dansa del cel,
entelat per dèbils núvols blancs,
i descansen decorant l'arena
amb el seu pseudònim particular.
Encara es pot assaborir la soletat,
amb gust amarg i desesperat.
I la gent comença un nou dia
sense adonar-se'n com ha començat,
tan sols pensant com acabarà.
Es mescla amb la rutina i es confon
amb els engranatges de la societat.
I el Sol cansat de veure
sempre la mateixa obra
sobre un escenari gris i poc decorat
es deprimeix d'haver-la iniciat
amb l'escena de l'amaneixer,
i decideix demà no despertar-se
i quedar-se somniant.

Marieta (ol1sseca@oliva.infoville.net)