 |
|
 |
|
|
Articles interessants: La violència en contra de les dones: Reflex de l’agressivitat i violència en el món. |
|||
|
|
La violència contra les dones, no deixa d’ésser una part de la violència existent en el món, que els interessos del poder es dediquen a mantenir i a finança. El que realment es volen matar, ja que viva trauria a la llum la incongruència dels seus plantejaments és la part femenina: Sentiments, emocions, sensibilitat. Ara mateix afirm que quan me refereix a aquesta part que tots tenim –així com la masculina- no me refereix per res al sexe o al gènere. Entenc la part femenina com la sensibilitat, la fecunditat (la creació) els valors que ens fan ésser persones humanes (solidaritat, tolerància, respecte, amor, art). Es desitja per el mecanismes de poder que aquesta part femenina quedi amagada baix una cuirassa d’odi, venjança, guerra. D’aquesta manera som molt més fàcils de manipular pels seus foscs interessos.
Quan el qui maltracta intenta aniquilar o matar a la seva parella (dona) físicament , el que voldria aniquilar és aquesta part femenina. Està totalment desequilibrat perquè malgrat la té (vulgui o no), és incapaç d’assumir-la i esdevenir un ser complet. Fixant-nos el dolor que pot arribar a tenir interiorment el qui malmena que precisa treure’l defora. El que realment desitja i fa en molts de casos és autodestruir-se. Després de lesionar i en molts de casos matar a la seva parella, com malgrat tot el dolor continua i no s’apaivaga, segueix amb el seu propi suïcidi. El desequilibri d’aquests homes malalts que són incapaços d’acceptar la seva part femenina (que son tots els sentiments més elevats i arquetípics) ens ha de donar a pensar que la resta del col·lectiu social també està malalt. Cert que s’han de fer una legislació que protegeixi a la dona contra el maltractament per evitar aquesta violència que està sobresortint degut a una autèntica crisi de valors; malgrat aquesta enfloració, manifestada de forma violenta contra el sexe femení, només sigui la punta del iceberg. La causa és molt més profunda. I si no és tornen a transmetre a través de quans medis social (família, escola, col·lectius, medis escrits i audiovisuals) els valors ètics de respecte a la persona humana, seguiran apareixent manifestacions violentes que es batiaran amb l’etiqueta que interessi (ara l’etiqueta es violència de gènere, o violència domèstica*) quan en el fons qualsevol violència sigui exercida sobre qui sigui, és un endarreriment del creixement evolutiu de l’espècie humana. La responsabilitat de que s’acabi aquesta agressivitat cap al sexe femení ens pertany a tots, i no hauríem de consentir en absolut i a qualsevol nivell cap pauta de conducta, ni cap acte, el faci qui el faci (polítics inclosos) que minvi la dignitat de cap persona. S’ha de fer paral·lelament el constituir els medis per ajudar a la persona que és o ha estat maltractada, tal volta també s’han de fer lleis punitives perquè els maltractadors no puguin exercir la violència i sortir-ne ben parats (malgrat crec més en una teràpia obligada que en la repressió) i també s’han de continuar, com deia abans, fomentant els valors ètics i morals de respecte a la dignitat humana. _____________________________________ * No he volgut emprar cap eufemisme com “violència de gènere” o”violència domèstica”: me recorden massa a “guerra preventiva” i a “daños colaterales” i l’únic que intenten fer és emmascarar la realitat de l’acte comés. Josep Bonnín i Segura
|
|
|