Articles interessants: Religió, Església, Vida cristiana

Quan naixem els nostres pares i sense donar-nos l’opció d’elegir, el primer que fan és incloure’ns a la vida cristiana i ens introdueixen en la gran família de l’Església catòlica mitjançant el bateig.

Quan ja som un poquet més majorets i en compte d’anar a jugar al parc i de tindre una infància tranquil.la i feliç, ens fan anar a unes classes anomenades catequisme. Aquestes classes son molt més importants que deixar jugar a un xiquet, en volta d’això els envien al llavat de cervell, on els preparen millor per a la vida cristiana i els ensenyen les gran histories que conta la misteriosa bíblia, el llibre sagrat. Eixe llibre t’explica les histories d’un tal “Jesus” que va vindre al món gracies al “Espiritu Santo” i fill d’una dona verge, Maria. Com s’explica que un “espirit” puga deixar prenyada a una dona verge? I si fou així, Josep portava unes banyes més grans que el campanar de la plaça, no? I clar, és normal que un xiquet menut es crega aquestes histories pero, com pot ser que hi haja gent, que ja es major, que ja s’ha format tota la seua cortesa cerebral i es puga creure això? No ho entenc.

Allí també et parlen d’un ser suprem, que està a tots els llocs, que ens cuida i ens vol, un ser anomenat “Deu” o també conegut com a “el nostre senyor”. Eixe ser suprem va fer el món en 7 dies i l’últim va descansar, per això no treballem els diumenges, en honor a la seua gran labor. Va crear al primer home que li deien Adan. Pero es va donar conte de que Adan estaria molt sol al Paradis, li va agarrar una xulla i va fer a la primera dona, Eva. Deuríem de donar-li gracies a eixe ser suprem, encara que no l’hàgem vist mai perque ell ens va donar el món on vivim i, a més ens va fer a nosaltres. Aleshores, com pot ser que diguen que nosaltres venim del mono? La gent està tornant-se boja? Conten moltes histories sobre “Déu” i “Jesus” però la veritat és que amb la jove edat en la que assistim al catequisme, no arribem a emmagatzemar tota eixa informació, perquè sols pensem en jugar. Eixa preparació que ens dona el catequisme, ens porta a prendre la nostra primera comunió.

La primera comunió es la integració a la vida cristiana, ón prens per primera vegada la “hòstia” i això diuen que és el cos de crist. A mi personalment em sembla una cosa insípida a la que li falta que li tiren algun tipus de salsa per donar-li una mica de sabor. La primera comunió és una de les coses mes degradants que et fan passar en la teua vida. Et posen un tratge de comandant marítim com el que portava el de “Vacaciones en el mar” i, a més, et fan un reportatge fotogràfic cruel, ón et fan posar com si fores un model, per a desprès repartir eixes fotos i que tot el món vega el malament que et queda el tratget de marineret, en una paraula, és degradant. Els xiquets accepten tot aquest calvari al veure la quantitat de regals que els donen, pel simple fet de prendre la seua “Primera Comunió”, és com si compraren la opinió dels xiquets per a que acceptaren la vida cristiana, per a que no reneguen.

Desprès de la comunió no et cregués que tot acaba açí, encara no pots escapar de la vida cristina, encara no t’han menjat prou el cap, encara no estàn segurs de que seguiràs el camí que volen que façes. No volen que vajes al infern per ser un pagà o un infidel, deus de portar la vertadera vida, la vida que et marca el nostre senyor.

En el cas de la Marina Alta està la gran organització, sense ànim de lucre, anomenada Juniors. Ells organitzen jocs, organitzen coses divertides per fer-te veure que la vida cristiana no és avorrida i que pots passar-ho bé formant part d’ells. Els joves ja granats i començant a experimentar canvis en el seu cos, comencen també una de les époques ón és més fàcil deixar-se influenciar per al futur, ón més et poden menjar el cervell i, mitjançant la diversió, et claven a la vertadera vida cristiana sense deixar-te escapar, al més pur estil sectari. Està clar que no obliguen a ningú a assistir, però, com van tots, no vas a quedar-te en casa una vesprada de dissabte, perquè tots els teus amics estàn en Juniors.

Exclouen a la gent que no forma part d’ells, i si no eres com ells, doncs quedat a casa, perquè no hi ha lloc per a tu. Fan campaments estivals on es porten als joves un mes fora de casa, on ja poden menjar-los el cervell sense tindre l’impediment directe dels pares, allí son lliures de disposar directament dels joves durant tot el dia.

Els que van al campament son un 60% dels Juniors, els que han anat a un campament han acabat formant part de la vida cristiana. El 40% decideixen continuar la seva vida sense ser influenciats per la religió catòlica.

Eixe 60% continua formant-se per ser un bon cristià, i acudeixen a unes classes que et preparen per ser “Confirmat”. La “Confirmació” és l’acceptació total de la vida cristiana, és confirmar que estàs d’acord de formar-ne part d’ells. En aquestes classes no fa falta que et mengen el cap, perquè esta per descomptat que tens una edat en la que ja pots elegir i estàs allí per decisió pròpia. Està clar que la família pot influir prou amb eixa decisió, i un 90% de la gent acudeix a eixes classes és per decisió familiar, perquè la teua família vol que sigues una persona de bé, i que sigues un bon cristià.

Desprès de tots aquestos passos duts a terme, ja eres una autèntic “Fill de Deu” i acceptes la religió catòlica com la única i vertadera. Ja estàs preparat per a la vida cristiana. L’església catòlica, és una de les religions més opressores de l’historia i una de les més hipòcrites, on els seues emissaris, els que adoctrinen la paraula de Deu, son els primers que les trenquen i tiren per terra.

 La seua lluita antiavortista i dels anticonceptius

L’església catòlica a dit sempre que el avort, és com matar una persona, encara no estiga viu, ells consideren el feto com un esser humà. Ells creuen que una dona, encara que no vulga, deu dur un esser humà al mon, per molt que diga l’església, qualsevol persona té dret a decidir. Volen decidir si una dona vol ser mare o no, en quin dret es creuen ells per dir el que te que fer eixa dona? A vegades és millor avortar abans de donar-li una mala vida a una persona, havent-ho pogut evitar. Perquè té que vindre una persona al món a patir i a més donar-li una mala vida a la mare? El que no es pot fer és decidir el destí d’una persona, ni el que vol fer amb la seua vida i en la vida que porta dins. En compte de preocupar-se per les mares que volen l’avort, perquè no es preocupen d’ajudar als xiquets que moren de fam, eixos xiquets que ja estàn ací, i que ignoren, pregonant que ho donen tot? Perquè no donen tots eixos diners que te l’església catòlica per ajudar a eixos xiquets, que també formen part del regne del nostre senyor? Eixos xiquets estàn tots al tercer món, en Africà, on van a doctrinar que no utilitcen anticonceptius, mentrestant la gent mor desmesuradament per culpa del sida. El nostre senyor vol a tot el món, però no utilitzeu anticonceptius, si moriu per culpa d’això, no passa res, el nostre senyor esta esperant-vos amb el braços oberts. L’ hipocresia d’esta església es immesurable, ja que tenen accions clavades en empreses d’anticonceptius, però clar, ells estan en contra de que els utilitzen, però no de guanyar-ne diners d’ells.

 Els diners, el que mes els agrada

En la edat mitjana, hi havia una cosa anomenada “Bula Celestial” on la classe alta de l’època comprava parcel•les al cel pel dia de la seua mort estar més prop de Deu i era la mateixa església la que les venia. En l’actualitat ja han deixat de vendre parcel•les imaginaries, ara es dediquen a predicar la seua pobresa i xafardegen d’ajudar als necessitats. Però, que passa quan algun trota mons es posa a demanar a la porta de l’església? Doncs el senyor rector en persona ix per fer-lo fora d’allí.

Els agrada viure en la pobresa, la vida de Deu és l’únic que necessiten, clar esta, si et cases, tindran que cobrar-te algo, i si algun dia tens un fill, el bateig no tindrà que ser gratuït, ells necessiten menjar, encara que cobren un jornal, amb això no és suficient. Recorda també que el dia que prenga la comunio el xiquet, també cobrarà eixa missa, inclús si fa un enterro, almenys la voluntat, encara que la voluntat te preu, mínim 50€. La hipocresia és tan gran, que no els importa demanar diners als assistents a les seues misses, és que com son tan pobrets, els fa falta per menjar, o per restaurar la façana d’alguna església, ja que el Vaticano està en números rojos, i estan apunt d’embargar-li la sotana al Papa.

És normal que demanen diners, la COPE no es paga a soles i Federico tindrà que cobrar un sou, però serà poc, ells ho fan tot desinteressadament. I el canal Popular, també necessita emetre les misses matutines, hi han milions de persones interessades amb vorer les misses per tele.

 Rectors, Bisbes i el Papa

Sabent que l’església és l’organització que més pedòfils té, així i tot, encara portem els nostres fills a batejar-los i a comulgar. A mi em faria por deixar el meu fill sol amb el rector, sincerament, no em genera gens de confiança.

Un rector és una persona amb necessitats, tots els esser vius tenim la necessitat de desfogar-nos sexualment. Una proba d’això és la quantitat de monges que han aparegut emparedades i embarassades pels rectors. S’ho feien amb elles i desprès les emparedaven, les enterraven vives, però ara, el que passa és que ells es desfoguen amb xiquets, els agrada més la companyia infantil. Tenen la mala sort de patir d’eixos instints, i la sort de no pagar per ells, perquè l’església te un sistema molt ràpid de fer desapareix el rumor de pedofília, i és tan simple com negar-ho tot i canviar al rector d’església, quedant impune, i “aqui paz y allà gloria”. Està clar, com tenen que dubtar d’un rector? Com tenen que dubtar d’un home de Deu, una persona que és bona i no te mals pensaments?Ells son els que et diuen que recés per no anar al infern i que et confesses amb ells i que els digues totes les coses que has fet mal. Volen que els digues tot el que passa a la teua vida, tot el que consideres que has fet malament, disliu, ell en nom de Deu et perdonarà, et dirà que reces quatre oracions i quedaràs absolt de tota pena.

També és famosa la seua posició cap als homosexuals, ja que diuen que la homosexualitat es una infermetat. Feien classes a una església d’un poble de Galiza (si no recorde mal) per curar la homosexualitat.

Encara que jo sempre he cregut que la majoria de rectors son homosexuals reprimits, que tenen por a eixir de l’armari, i per contentar la seua família, es convertien en rectors, així no podrien ni estranyar-se perquè el xiquet no anava amb dones i no podrien dubtar de la seua condició sexual. Es graciós i al mateix temps insultant que diguen que la homosexualitat és una infermetat, perquè, ells estan molt mes malalts amb els seus vicis obscurs, com es la pedofília, de la que pateixen i en gran quantitat.

Totes aquestes histories bíbliques, que em recorden al “El Senyor dels Anells”, on hi ha un ser omnipotent que esta en tots els llocs, que ens vol i ens perdona tot el que fem aleshores, si ens ho perdona tot, perquè hi ha un infern?, un ser que va fer el mon en 7 dies, que va crear tots els essers vius, que la gent parla d’ell com si el conegueren, com si estigueren en ell, un ser que ens fa viure amb la por de que esta en nosaltres en tot moment observant-nos, i la gent recorreix a ell quan no sap que fer...

No vull trencar-li l’esperança a ningú, però cap déu vindrà mai a ajudar-te. La majoría de la gent viu en la falsa creença de que ell ens ajuda en tot moment, li preguen per a que solucione els problemes de la seua vida cotidiana, un ser que ningú ha vist mai. I aquest sentiment s’anomena fe. La fe és un sentiment molt complexe, és te o no, i jo no en tinc, la veritat. Pero m’he donat compte que la fe els fa viurer més segurs. Però si hi ha algo que faça que la gent més crega amb un déu és, sens dubte, la por a la mort. I és que el fet de saber que el dia que mors hi haja un cel paradisíac i algú com ell esperant-te amb els braços oberts per a començar eixa nova vida en mort, és un consol per a la majoria dels mortals.

La realitat és dura i aquestes histories de deus místics, deurien d’haver-se acabat ja fa molt de temps.

El problema no és la creença de qualsevol persona, el problema és qui la representa, en aquest cas l’esglesia i, aquesta sols està interessada amb els diners i amb guardar les velles costums on ells eren amos i senyors de tot el que volien.

Sabent tot el que he esmentat abans, perquè encara hi ha gent que acudeix a l’església i perquè continua tenint tanta força socialment?

Jaume Ivars Ibañez (enjaumeivars@gmail.com)
http://www.myspace.com/JAUMEMON
Enviat el 30 de juliol del 2009