Articles interessants: Les promeses de Zapatero

Els socialistes ja han encetat la precampanya a les eleccions generals de març vinent. Fa uns dies ens vam assabentar que l'eslògan preelectoral que ha escollit el PSOE ha estat “Con Z de Zapatero”. Una vegada més els socialistes estan convençuts que el principal capital que té el partit és la imatge del seu president. Sembla que les enquestes que tenen en el seu poder així ho ratifiquen i basaran tota la precampanya en intentar explicar l'electorat l'obra de govern realitzat en aquesta legislatura.

És veritat que si comparem la imatge de Zapatero amb la de Rajoy, val a dir que no hi ha color. El líder del PP és la imatge calcada de la dreta espanyolista: casposa, rància, la del diguem no a tot, agressiva dialècticament, la que sempre està cridant al “cerrazón”. Fins i tot deia l'altre dia l'exsecretari general del PCE, Santiago Carrillo, que “ la dreta actual és la mateixa que la del nacionalcatolicisme de 1936 ”, una dreta que continua “ amb les mateixes idees ” i amb ” els mateixos cardenals i bisbes ”.

En canvi, i si davant de qualsevol tema hom ja sap més o menys quina serà la posició de Rajoy, també és veritat que, malgrat la cara amable del líder socialista, mai ens hem podem refiar què en farà Zapatero. No cal dir que d'entrada tot seran promeses, bones paraules i bon rotllo, però l'experiència d'aquesta legislatura ens diu que en més d'una ocasió ha sigut un venedor de fum. Si no que li ho diguen als socialistes bascos que, després d'haver-los promés que acceptaria la decisió del PSE sobre un possible pacte amb NaBai, els obligà a donar-los en safata el govern basc al PP. Però si els bascos han eixit escaldats dels socialistes espanyols, més ho han estat els catalans que, confiant en la paraula de Zapatero que aprovaria l'Estatut que isquera del Parlament, van haver d'acceptar les retallades que li féu Alfonso Guerra. Les declaracions que fa uns dies feien l'expresident Pasqual Maragall i el líder de CiU Duran Lleida, són força significatives i palesen aquest descontent. Per un costat Maragall va admetre que confiar en Zapatero va ser un error, doncs va dir d'ell que “era un federalista castellanolleonés” i que “ una vegada es va veure en la necessitat de governar (…) va optar per la línea de Felipe González”. El mateix Maragall, decebut, va admetre que s'ha esborrat del PSC , doncs ja no paga la quota. Per altra banda, Duran i Lleida va ser també molt clar i amb un to divertit va dir que “ El pZoe debería Zaber que en Cataluña eZtamos haZta la coronilla de que Ze noZ tome el pelo aunque Ze haga Zonriendo”.

I és que estem d'acord que “con talante” les coses s'hi poden solucionar millor, però la realitat és que les expectatives que molts ciutadans i ciutadanes van dipositar en José Luís Rodríguez Zapareto s'han esvaït. Segurament molts, com el mateix Maragall, van creure en les promeses del president. Van confiar que Zapatero faria un pas cap a l'articulació federal de l'estat, que es creia això de la plurinacionalitat i que encetaria una necessària segona transició. Però, res més lluny. En aquest sentit, i en tants altres, les posicions del PP i del PSOE són les mateixes. A uns quatre mesos de les properes eleccions generals, i per a molts ciutadans i ciutadanes que ja estan farts del bipartidisme PP-PSOE, l'eslògan “ Con Z de Zapatero” no els diu res, doncs saben que és més del mateix.

Pel que respecta a casa nostra, al País Valencià, aquest frec a frec entre populars i socialistes, així com les seues majories, no ha fet més que perjudicar-nos. Afortunadament cada dia hi ha més ciutadans que així ho veuen i opten per votar a altres opcions polítiques. Els valencians i valencianes necessitem tindre al parlament espanyol partits de casa nostra que defensen millor els nostres interessos, expectatives i il•lusions.

Vicent Luna i Sirera
vluna@mesvilaweb.cat

Alcoi-L'Alcoià- 26 d'octubre del 2007