Tothom sap que de la independència, efectivitat i bon funcionament dels poders legislatiu, executiu i judicial depén la bona salut de qualsevol sistema democràtic.És per això que quan veiem en un estat que algun d'aquest poders té problemes de credibilitat, funcionament o qualsevol altre tipus, pensem que alguna cosa no hi va bé. La radiografia que li podem fer a l'estat espanyol és, al meu parer, la d'un estat que, malgrat la tensió política entre el Govern central, l'oposició i la resta de Governs que a alguns els hi agrada anomenar “autonòmics”, el poder legislatiu i executiu funcionen amb normalitat. Ara vostés em diran que també hi passa amb el poder legislatiu. I és veritat, doncs si no fos així el nostre sistema democràtic estaria greument amenaçat.

Ara bé, també és veritat que cada vegada, almenys a mi em passa, sentim queixar-se a més persones que la justícia és molt lenta, que moltes vegades no és justa, que és molt permissiva amb certs delictes, que hi ha una gran mancança de recursos humans, que els informes dels casos s'amunteguen un d'arrere l'altre, que les instal•lacions i infraestructures estan obsoletes, que no hi ha prou jutges ni jutjats, que… Totes aquestes mancances ja fa massa temps que s'arrosseguen i els hi hauria de preocupar als polítics.És veritat que en els darrers anys els casos de denúncies, robatoris, disputes, litigis i conflictes entre ciutadans s'han vist augmentant considerablement, però el què no s'hi pot permetre de cap manera és que els jutjats estiguen a vessar d'expedients que no se sap quan s'han de resoldre.

És el què ha passat, per posar només dos exemple, amb el cas Ardytil o el dels recents afectats per la fallida de la Caixa de Crèdit d'Alcoi. Aquests darrers, han hagut d'esperar 14 anys, quina vergonya ! perquè se celebrés el judici. El més curiós d’aquest frau és que els advocats defensors dels acusats van sol•licitar al jutge que suspenguera el judici temporalment, ja que segons ells no havien tingut temps per estudiar una documentació complementària. Quina barra, encara com que el jutge no va caure en el parany i no acceptà la petició. I és que els afectats, i els que no ho som, ens hi preguntem com és possible que una fallida que implica a 1.500 comptes corrents i afecta quasi 3.000 ciutadans no haja sigut considerat per la justícia com assumpte prioritari a resoldre. Quants casos menys importants s'hauran resolt en aquests 14 anys? Quantes gestions s'hauran fet per endarrerir al màxim aquest judici? Quants diners i esforços s'hauran gastat els afectats per intentar recuperar el què els hi van robar? Quantes , pressions i confidències s'hauran portat a cap al llarg d'aquests anys? i el més trist i perillós, quants afectats, i els seus familiars i amics, hauran perdut la confiança en la justícia ? Què pensaran els familiars de les 32 persones que al llarg d'aquests anys han faltat i no van poder cobrar ni un cèntim ?

Tant si ho volem veure, com si no, la realitat és que el poder judicial té un (o més d'un) problema, i cal que s'ho facen mirar. Cada vegada hi ha més ciutadans i ciutadanes que pensen que precisament és en tot el complicat engranatge judicial on menys justícia hi ha, i que aquest poder en lloc de donar llum, moltes vegades dóna fum. En una societat democràtica mai li hem de tindre por a la justícia, però tampoc mai l’hem de banalitzar ni perdre-li el respecte, i fa la impressió que totes aquestes mancances que apuntàvem més amunt estan contribuint-hi i, al meu parer, les conseqüències poden ser negatives, si és que no ho són ja, per a la cohesió social i la bona salut del sistema.

Alcoi, 11 de gener del 2008

Vicent Luna i Sirera
vluna@mesvilaweb.cat

Alcoi -L'Alcoià- 24 de gener del 2008