|
|
El sentiment més inútil i més innecessari que hi ha actualment es, sens dubte, el patriòtic. En el moment que la gent estima una bandera i es sent reflexada pels seus colors, perd el temps. Eixos colors no faran mai res per ningú. Cap nació et deixarà mai ser lliure, cap nació estarà al teu costat en els mals moments, cap nació s’interessarà per tu i el que es pitjor de tot, es que, visques on visques, siga la nació que siga, sempre seràs presoner d’un sistema podrit.
La lluita per reclamar una nació nova em pareix estúpida i incoherent, ja que no necessitem més fronteres en les nostres vides. Jo no necessite separar-me per viure en la meua terra i parlar la meua llengua, ja visc així.
No m’agrada que em mesclen en un moviment que no porta a cap lloc, que, a més, la majoria de la gent no sap perquè pertany a ell, ni el que passarà desprès, quan aconsegueixquen el que estan buscant. De fet, inconscientment saben que la seua lluita no va a cap lloc perquè no tenen plans del que farien desprès d’aconseguir-ho. Amb la lluita es senten be, es creuen proles o radicals, però al fi i al cap, no tenen ni idea perquè ho fan.
Portar una bandereta diferent a la que esta imposada, esta de moda, es la manera actual de renegar d’un estat que ens te oprimits, però, perquè volen defensar un altre estat o país? Per a estar igual que estem? No seria millor eliminar tot rastre de banderes i defensar el que defensen sense la representació feixista que dona eixa bandereta? A cas hi ha diferencia en la bandera espanyola o una altra? No representen igual la repressió per part d’un estat imposat?
Em pareix molt be defensar les costums d’un poble i la seua llengua, ja que la llengua, es el que ens acompanya durant la nostra vida, es el que ens fa ser el que som, però no deuria de vores reflexada amb una bandera, ja que no l’ha tinguda mai i la veritat es que tampoc la necessita. La llengua simplement es per comunicar-nos, al igual que va desaparèixer el llatí, també hi ha que pensar que la nostra llengua podria desaparèixer algun dia,molt al meu pesar, les llengües es mesclen sense voler, ho podeu notar amb la gran quantitat de castellanismes que utilitzen alhora de parlar, no es que els haguem inventat nosaltres, els hem heretat dels nostres avantpassats. M’agradaria que la llengua no desapareguera mai, i no patiu, que si algun dia tinc fills, els educaré amb la meua llengua i no amb la imposada, com feien els senyorets amb els seus xiquets. Ací ara es parla més espanyol que valencià, el motiu es simple, pregunteu als vostres pares perquè li parlaven castellà i no amb valència, a eixa persona que venia ací a treballar o a viure. Si actualment passa això, es perquè nosaltres hem consentit que passe, ja que al fi i al cap, quan va arribar el turisme ací, vam acatar les normes dels que compraven les nostres terres per quatre duros, si calia es parlàvem en espanyol, angles, alemany o el idioma que fora, ja que els seus diners ens agradaven molt. Ara volem canviar el que els nostres avis van fer per enriquir-se i, la veritat es que es un poc irònic. Em sap mal que actualment estiguen desfent la nostra terra, però els que consentim que passe som nosaltres, ja que som els que les venem per a contribuir a aquesta destrossa. Voler reparar el que ja esta trencat de fa temps, es molt difícil o simplement es impossible.
Euskadi i els Països Catalans
Encara recorde quan el lehendakari Ibarretxe creia que els bascs tenien una ADN un tant diferent que la resta de la gent, ja que va subvencionar unes investigacions, per si realment era real aquest fet. Eixe comentari em va sorprendre i alhora em va recordar tant a els nazis que realment vaig creure que eixe home era retardat. Son paraules que nomes una persona sense cervell pot creure, al igual que deia Hitler amb la seua supremacia de la raça ària.
ETA pensa igual, respecte al tema de la genètica. Continuen amb la seua lluita armada, que actualment no els serveix de res, però mira, estan torbats amb alguna cosa, matant gent innocent, que no te res a vorer amb la seua lluita per una independència que no arribarà mai. Una independència d’una país on la llengua a anat perdent-se degut a la seua dificultat, on la gran majoria de la gent parla castellà, per no dominar a la perfecció el seu idioma. La llengua no s’ha actualitzat i hi ha paraules que en el seu diccionari no existeixen i han de recorre al castellà. Una llengua que va ser molt perseguida a l’època franquista i que actualment es veu reflexada amb l’escassa gent que la domina al cent per cent. En la zona catalanoparlant, tenim la sort de mantenir la nostra llengua, però molts dels politics nacionalistes fan un mal ús d’aquesta utilitzant-la com un arma política.
Personalment em sembla injust aquest ús desmesurat pel propi interès i tampoc m’agrada que m’incloguen dins d’aquest grup cada vegada que parlen en nom de tots els catalanoparlants. Jo em considere catalanoparlant però no vull que cap polític o ideologia nacionalista em representen, no vull formar part de tota eixa farsa que no du a cap lloc. Ací en el País Valencià la gran majoria dels habitants son nacionalistes espanyols, ja que hi ha mes gent que parla castellà que català, i la veritat es que a eixa gent no els agrada, que els incloguen amb el mapa del Països Catalans, ja que ells no van elegir entrar a formar part del País Valencia, com es el exemple de la Vega Baixa, del Racó D’Ademús o Requena i Utiel. Ells van entrar a formar part del País Valencià, sense que fora decisió d’ells, i la veritat es que ningú ha parlat mai català allí, seria injust dir-los que el començaren a parlar ara. Eixos partits que diuen que son d’esquerra, però no respecten a la gent que fa el que sempre a fet, que viuen com sempre han viscut, mantenint les seues pròpies costums i vivint a la seua terra, no han anat a ocupar a ningú. Així i tot, els nacionalistes no respecten ni les seues costums, ni el seu idioma, ells volen imposar el seu idioma i les seues costums, incloent-los amb el mapa dels Països Catalans. Els partits nacionalistes es consideren d’esquerres i a mi em fa l’impressió de tot el contrari, per tot el que manifesten.
Alaben una bandera per damunt de tot, el seu únic propòsit es defensar-la, al mes pur estil legionari de “todo por la patria”. El més graciós de tot dels partits nacionalistes, es que reneguen del estat espanyol, però no de les subvencions que reben d’aquest, i si no les reben a temps ben be que saben queixar-se, això demostra l’hipocresia que hi ha en tots ells. Si no vols ser espanyol, no sigues, però ni pels diners ni pels interessos.
Espanya no m’apanya tampoc
Tota ma vida he parlat valencià, però també se parlar l’idioma espanyol, no l’utilitze molt, però tampoc m’ha fet falta moltes vegades vivint on visc. Encara que diuen que ací, on visc, es Espanya, encara que no parlen l’idioma oficial del país. Hi ha gent que colga les banderes espanyoles al seus balcons quan arriben les festes del poble, recordant-me així, que estem a Espanya, però el que passa, es que a mi eixa bandera, no em diu res, no sent els seus colors, ni tampoc el que representa. Jo no vull viure baix l’ombra d’una bandera que em molesta a la vista, una bandera que la majoria de nosaltres no a acceptat i, cada vegada que veguem a algú amb ella, diem “mira eixe fatxa” senyalant a eixa persona que porta el que creu que son els colors que el representen. Uns colors que ens han fet viure baix l’eterna creu del seu idioma, que han volgut imposar a una gent que ja tenia el seu propi parlar i no van demanar un altre.
La gent s’estranya cada volta que dic que no em sent espanyol, i normalment son gent de parla valenciana i que viuen al mateix poble. Eixa gent aplega al punt d’exaltar-se i a discutir, defensant el que creuen que es el seu país, Espanya. Jo ràpidament els conteste que si vertaderament son espanyols, els parlaré en castellà cada volta que parle amb ells, quan els dic això, planten les orelles i deixen de discutir amb mi, sobre el que ja no poden defensar. Els agrada parlar amb el seu idioma, però també els agrada senyalar a la gent de parla castellana, dient-los castellans de manera despectiva. Volen ser espanyols però també volen que els que venen de fora els parlen en valencià sense ells saber-lo, em pareix molt irònic la veritat. Eixa gent es espanyola,(almenys això diuen) però quasi no saben parlar el castellà, això com es menja? L’ ignorància, es la vertadera abanderada en Espanya, i si la gent es plantejarà les coses, “otro gallo cantaria”. El pitjor de tot es que eixa gent te fills, els educa amb eixe pensament inútil, els fills acaben pensant igual i sense saber perquè pensen així. L’ignorància es converteix en un cercle viciós, que mai para de girar, fins que la gent no reaccione.
Eixa gent renega de tots el immigrants que venen a treballar a la nostra terra. Directament els encasellen a tots com a delinqüents, es queixen de que venen sense papers, de que sols venen a furtar-nos la nostra feina i a aprofitar-se de la seguretat social que ells no paguen. Però ningú es planteja perquè continuen venint gent sense papers? Eixos que es queixen dels que no tenen papers, son els primers que els contracten pagant-los un jornal de risa, eixos que diuen que ens furten el treball, son els mateixos que prefereixen pagar menys per una persona que esta il•legalment ací, abans de contractar un d’ací. Els que no tenen papers no es queixen, poden fer d’ells el que volen.
Parlen de que abans la gent se’n anava d’ací, diuen que se’n anaven amb papers, però això es mentirà. La gent que va anar a arreplegar canya sucre a Cuba, no tenia papers, tots els immigrants que van anar a fer les ameriques eren il•legals, al igual que els africans que venen ací.
Espanya oblida ràpidament, al igual que la gent que viu ací, que es considera espanyola.
El patriotisme o el nacionalisme, no es necessari, deuríem d’eradicar-lo, ja que impedeix que puguem avançar alhora de crear una societat lliure, on tota la gent del món tinga plena llibertat de moviment per qualsevol lloc sense cap impediment. Que desapareguen totes les fronteres que separen les nacions i que no es creen més barreres ni reals, ni imaginaries.
El patriotisme ens ha creat rivalitats absurdes, que no necessitem, ni ens porten a bon lloc.
Les banderes que representen al poble, recordeu que sols son un tros de tela, que no aprofita per a res, sols ens han portat problemes, i si realment vols ser lliure desfés-te d’elles, perquè no et fan falta per res.
Ací és on jo em pregunte: Perquè la gent es sent representada per uns colors? I perquè s’esforcen en defensar-los sabent que no duen a cap lloc? Perquè volen crear mes fronteres imaginaries i territorials en volta de desfer-les?
Jaume Ivars Ibañez (enjaumeivars@gmail.com)
http://www.myspace.com/JAUMEMON
Enviat el 30 de juliol del 2009
|
Escrits enviats per Jaume Ivars Ibañez
|
|
|
