Articles interessants: La paraula contra el mur

Dimarts passat el lehendakari Juan José Ibarretxe va haver d'anar una vegada més, això sí amb el cap ben alt, a traslladar-li al president José Luís Rodríguez Zapatero que el Govern que presideix amb majoria al País Basc té la intenció de convocar una consulta el proper 25 d'octubre del 2008, amb la finalitat que els bascos i les basques decidisquen quina mena de relació volen tindre amb l'Estat espanyol. El lehendakari, que ja té l'experiència d'altres vegades, sap quin és el tarannà dels socialistes i, de bestreta, sabia el què li contestaria Zapatero.

Uns dies abans de la visita la caverna mediàtica més espanyolista ja s'encarregà d'esvalotar el galliner amb titulars incendiaris, tots ells per a sucar i mullar. Els portaveus del PP i del PSOE, i perquè no en quedés cap dubte, van advertir el president basc que no feia falta que anara a Madrid. Angel Acebes deia que “l'amenaça d'Ibarretxe és real “ i que “aquest referèndum o consulta és un autèntic desafiament a l'Estat”. Declaracions d'aquesta mena per part dels populars ja no ens estranyen, per a la dreta espanyolista qualsevol nacionalisme que no siga espanyol ha sigut sempre, i continua sent, una amenaça per a la sacrosanta “unidad de la patria”. Ara bé, per a un partit que es diu socialista i que fins no fa massa anys tenia contemplat en els seus estatuts el dret a l'autodeterminació, és increïble les raons que argumenta per negar-li als bascos un dret internacionalment reconegut.Així, el secretari d'Organització del PSOE José Blanco, deia que la consulta que vol celebrar el lehendakari Ibarretxe no s'hi pot celebrar perquè “ xoca amb la realitat, la raó política i la Constitució”.

El senyor Blanco hauria de tenir present que l'única realitat és que el problema polític d'Euskal Herria el venim arrastrant ja massa anys, més de trenta, i cap Govern l'ha solucionat. La proposta d'Ibarretxe, i com que l'Estat espanyol no vol donar un valent pas endavant, pretén precisament agafar el bou per les banyes i obrir veritables camins que porten la pau al poble basc. I avui, encara que als espanyolistes no els agrade, al País Basc hi ha una majoria que està a favor d'aquesta consulta.

Blanco diu que xoca contra “ la raó política”. Quina raó? Es tindre raó política no acceptar la plurinacionalitat de l'Estat espanyol? És tindre la raó política no acceptar que democràticament un poble puga decidir el seu futur? Quina mena de socialisme és aquest que nega l'alliberament dels pobles? Jo tenia entés que el socialisme democràtic ha portat a més d'un poble a la seua llibertat. Que ho diga la dreta és una altra cosa, doncs l'argument que sempre han fet servir és que la majoria dels espanyols no volen. Clar, ells entenen la raó política com la llei de l'embut, doncs és evident que mai es posaran d'acord i per tant mai ho aconseguiran. És a dir que si hom vol separar-se, per posar un exemple, de la seu parella ha d'esperar que ella, els sogres, els fills i els amics es posen d'acord. De segur que si implantaren aquesta llei s'acabaven els divorcis i separacions de la nit al matí. Però anem a veure, que Euskadi no és un país que té una llengua, història, cultura, govern… propis i, el més important, ha demostrat sempre la voluntat de ser un poble lliure. Doncs, amb quin dret els andalusos, castellans, valencians, catalans, gallecs, murcians… poden negar-los el dret a decidir?

Segurament el Govern de Zapatero no els deixarà celebrar aquesta consulta. Però si per alguna d'aquelles ho aconseguiren no podem ni imaginar-se com reaccionaria l'Espanya més profunda. Alguns, com “el carpintero” Alfonso Guerra, proposà que caldria anul•lar l'autonomia basca i d'altres ja es freguen les mans només de pensar en la possibilitat d'enviar l'exèrcit.

De tot plegat, el veritable problema és que fins ara l'Estat espanyol ha volgut solucionar el problema polític basc amb mesures policials i no ho ha aconseguit. En canvi, el lehendakari Ibarretxe ha fet una proposta agosarada, pacífica , on l'única eina és la força de la paraula.I això els espanyolistes ho saben i els fa por. Por a quedar en ridícul davant l'opinió internacional, por a quedar-se sense arguments en constatar com en una consulta popular la majoria del poble basc els diria que ja en tenen prou, que volen la pau i que desitgen, com qualsevol poble, construir el seu futur.

Al llarg dels segles els bascos, els catalans… s'han esforçat en explicar-li a Espanya la irrenunciable voluntat de decidir el seu futur. Tots els esforços han estat fallits i han trobat, com diu Víctor Alexandre en el seu llibre La paraula contra el mur, una única resposta : cerrazón . Espanya podrà continuar amb la seua "cerrazón", però de la mateixa manera que ni els romans, ni els musulmans, ni els visigots van sotmetre el poble basc, tampoc ho aconseguiran els espanyols.

Vicent Luna i Sirera
vluna@mesvilaweb.cat

Alcoi-L'Alcoià- 26 d'octubre del 2007