Articles interessants: Junts per un nou model de finançament

La veritat és que la política i els polítics són imprevisibles, i així és lògic que hi haja un fum de persones que en parlar-ne d'ella, o d'ells, no vullguen saber-ne res. Ara, encara no fa un any, recordaran que el president Camps va posar un recurs contra els estatuts andalús i català. Segons ell eren anticonstitucionals. El català ja que “la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, corresponen a l'Agència Tributària de Catalunya” (article 41.b); l'andalús per contemplar que “per llei es crea una Agència Tributària a la que s'encomanarà la gestió, liquidació, recaptació i inspecció de tots els tributs propis” (article 204,1) i, a més a més, té una disposició addicional tercera que diu que “ La inversió destinada a Andalusia serà equivalent al pes de la població andalusa sobre el conjunt de l'estat per un període de sis anys”

Com podem veure, tant l'estatut català com l'andalús van preveure, i van incloure clarament en els seus estatuts, fórmules que els asseguraren un bon finançament, mentre que el valencià no. Doncs bé, mira per on ara el Govern valencià intenta pactar amb el Govern de Catalunya, i segurament s’afegiran també les Illes Balears, per fer un front comú i tindre més força per negociar un nou model de finançament amb el Govern central. Ara resulta que ja no dubten de la constitucionalitat de l'estatut català, sinó que, a més a més, aplaudeixen la fórmula d'aquest estatut, que és semblant a l'andalusa, que obliga l'Estat a garantir durant set anys a Catalunya una inversió d'acord amb el seu Producte Interior Brut (PIB).

I és que , com apunten els experts, ambdues comunitats pateixen l'anomenat “desequilibri vertical”, com a conseqüència de l'augment derivat del fenomen de la immigració. Catalunya i el País Valencià són les dues autonomies que més immigrants han rebut al llarg d'aquests anys, i això ha d'implicar, necessàriament, més recursos per part de l'Estat.Però la realitat valenciana és encara més greu, ja que si a aquest augment de la població, que implica destinar més recursos a educació, sanitat, etc, li afegim que l'endeutament de la Generalitat Valenciana i les seues empreses públiques està ja en 13.314 milions d’euros; que el ministre d'economia Pedro Solbes ha tancat l'aixeta a l'Executiu del president Camps per a emetre més deute públic, i que la parada immobiliària ja comença a notar-se en la recaptació d'impostos, ja podem imaginar-nos el motiu pel qual el Consell ha donat aquest gir de cent huitanta graus en matèria de model de finançament.El Govern valencià s'hi troba en una preocupant situació d'asfíxia financera, i per això el vicepresident econòmic valencià Gerardo Camps ha volgut fer un pacte amb el Conseller d'Hisenda del tripartit català, Antoni Castells, per negociar amb Solbes que, a més dels principis de solidaritat, suficiència i responsabilitat fiscal, s'hi tinga en compte la població i l'aportació al PIB.

Per a tots aquells que des de fa una pila d'anys anem dient que, independentment del color polític dels governs de torn, els territoris que compatim una mateixa llengua, història i cultura, així com uns semblants interessos econòmics, aquesta notícia ens alegra.Tots plegats hauríem de fer més d'un front comú per defensar el nostre territori i agranar cap a casa. Pactes com aquest, si és que arriba a bon port, contribuirien a desactivar l'anticatalanisme que, al llarg de tants anys, s'ha fomentat a consciència. Acords d'aquesta mena fomentarien que les relacions econòmiques, culturals i de tot tipus entre el Principat de Catalunya i el País Valencià han der ser normals, fluides i beneficioses per a tots dos.

Però malauradament, i com déiem més amunt, els interessos polítics i partidistes són imprevisibles i no sabem com pot acabar aquest tema. Tant de bo els valencians aconseguim un model de finançament que no ens espolie tant com fins ara, però els socialistes de " l'Espanya plural", restringint la pluralitat al "café per a tothom", no ens ho posaran gens fàcil. Estem cansats de repetir que els valencians no ens neguem a ser solidaris amb altres territoris de l'Estat, però tampoc volem continuar sent uns babaus. Els valencians necessitem un model de finançament d'acord amb la nostra aportació al PIB. I, per començar, els polítics que ens governen , i els que estat en l'oposició, haurien d'exigir al Govern central que publicara les balances fiscals i, en funció d'aquestes, negociar un model de fiscalitat federal, tot i que l'objectiu hauria de ser aconseguir, com ja fa anys que tenen els bascos, el concert econòmic: recaptar tots els impostos, ser amos dels nostres beneficis.

Alcoi 6 de maig del 2008

Vicent Luna i Sirera
vluna@mesvilaweb.cat
Enviat el 14 de maig del 2008