Tinc l’hàbit de no jutjar a les persones i d’intentar posar-me a la seva pell per poder comprendre la seva realitat. Tinc el costum d’ésser tolerant i comprensiu amb les idees dels altres malgrat no s’apareguin a les meves. Tinc l’hàbit de que no hi hagi incongruències entre el que pens, sent i faig. Tinc l’hàbit d’ajudar a les persones majors o no tan majors si van carregades de borses de supermercat. Tinc l’hàbit d’avisar als conductors que s’han deixat les llums enceses del cotxe, sé bé el maldecap que és quedar-se amb la bateria esgotada. Tinc la pràctica de cedir el pas per l’acera a les persones que caminen d’esquena a la circulació. Tinc l’hàbit de intentar comprendre les diferents cultures que m’envolten i aprendre el que d’elles puc. Tinc la rutina d’intentar compartir els meus coneixements sense cobrar res a canvi. Tinc també l’hàbit d’escoltar als altres i no simplement estar amb l’oïda oberta. Tinc l’hàbit d’intentar difondre la pau, l’harmonia, la tolerància i el respecte cap als demés en totes i quantes relacions tinc: des de les familiars, d’amics, de feina i les que se me van presentant en el meu circular pel món. I tenint aquests hàbits , tampoc em sent superior a ningú, ja que he aprés a ésser humil fent el camí. I el tinc perquè sent que amb les altres persones tinc més punts en comú que diferents. Que tots tenim un cos amb els mateixos muscles i ossos , mengem per allà mateix i evacuem pel mateix lloc i que a un instant de la nostre vida, aquest cos se n’anirà a criar malves i tots, sense exclusió passarem pel mateix raser. I tenint totes aquests hàbits, també tinc l’hàbit de fumar i a certs llocs sóc declarat persona non grata, una espècie de leprós del sègle XXI.

Que voleu que vos digui. Dons qualsevol cosa menys demanar perdó perquè he decidit fumar, malgrat tingui consciència de que no és lo millor per a mi, malgrat sé plenament que aquesta via d’escapament és molt menys perjudicial que altres que em veig obligat a suportar a diari; i també que aquesta polèmica entre fumadors i no fumadors simplement és un altre intent de manipular separant i dividint a les persones. Una tàctica que sempre li ha anat be al sistema; Crear cortines de fum i mentre ells fan i desfan amb altres temes molt més prioritaris que aquests si que ens afecten a tots.

Avui a les nostres contrades, tots els telediaris es feien eco de del dia anti-tabac , les campanyes anti tabac en gran part pel cost de la despesa mèdica, diuen i ja veureu el benefici de les multinacionals farmacèutiques quan treguin al mercat la vacuna que estan preparant, ara simplement sensibilitzen l’opinió pública.

Sabeu que ha costat tenir els nostres soldadets a la guerra d’Irak, on per desgràcia hi hagut morts molt més rapides i sagnants que les que pugui fer el tabac. I sabeu quan de morts hi ha al cap de l’any per anar a més velocitat que la permesa i els fabricants encara fan cotxes que superes en més de cent i cent cinquanta els kilòmetres de velocitat permesa.

I que vos pareix el tema dels fumadors passius. Jo soc emocionalment mal tractat per la mala llet i la mala folla que porten moltes de persones fent les coses més comuns: conduir, la coa del súper, arreglar els papers a qualsevol administració (i no me refereix als funcionaris amb els que jo mai he tingut cap problema), atendar-te a segons quins comerços; i dels tema dels polítics ja m’estim més no parlar-ne. I aguant estoicament, faig moltes respiracions profundes, mantinc un grau de paciència i tolerància que pareix un màster i no pos cara de ca de bou quan cada dos per tres sóc malmenat activament i no passivament per totes aquestes persones que inclusiu te s’empentegen quan simplement camines tranquil·lament pels carrers de qualsevol ciutat.

En canvi jo sóc el perillós, tinc l’hàbit execrable de fumar i perjudicar de manera fefaent a les altres persones que es troben a un local tancat amb mi , mentre encenc un xigarret.

I la pregunta del milió és: Si els no fumadors denuncien el seu malmetement tan perillós- igual llavors són incapaços de llegir les etiquetes de productes que mengen i atipar-se de conservants, colorants i espessant, dels quals molts han estat declarats cancerígens; i deixar la seva salut en mans de terceres persones i prendre uns medicaments sense ni ocupar-se dels efectes secundaris que tindran que patir, jo malmenat emocional i psíquicament on puc anar a denunciar aquest maltracta i si el denuncio m’escoltarà algú i reeducaran a aquestes persones que es creuen el llombrígol del món i van trepitjant diàriament el drets dels demés.

Signat un fumador conscient.

Josep Bonnín i Segura
jkeops@hotmail.com

6 de juny del 2004