Articles interessants: La Llei de la (Depen)dència

Per a tots aquells i aquelles que no en tenim prou amb aquesta esquifida, descafeïnada i teledirigida autonomia - açò és tot el què ha donat de si la sacrosanta Constitució -, i per ser coherents amb allò que pensem, hauríem de veure amb bons ulls, i fins i tot aplaudir, aquelles propostes o iniciatives que des de la Generalitat vinguen a plantar-li cara als Governs estatals de torn. Els valencians tenim una identitat i personalitat pròpia, i açò ens hauria d'esperonar a dissenyar polítiques educatives, sanitàries, econòmiques, etc, pensant en el nostre país, amb un perfil nítidament valencià, sense haver de coincidir necessàriament amb les del Govern central , en poques paraules sense ser uns mesells.

Però una cosa és el què uns quants volem - una minoria, és clar – i una altra la pura realitat. I aquesta ens diu que ací a casa nostra els governs que hem tingut, del PSOE o del PP, han sigut una corretja de transmissió del Govern central: sense ambicions competencials, amb ridícules reformes estatutàries, sense pensar i defensar els vertaders interessos del poble valencià. Ara bé, d'uns anys ençà el Govern de Francisco Camps sembla que està a mata-degolla amb el Govern estatal del president Zapatero. Aquest frec a frec, que dia si dia també podem constatar als mítings, declaracions, conferències… etc, i que Canal 9 i la premsa amiga s'encarreguen de publicitar, és fum de canyot, pura estratègia política. No és que siguen més valencianistes que el PSOE - que tampoc ho és- sinó que es limiten a complir les ordres del carrer Gènova.

I és que si ens molestem a seguir una mica les declaracions del president Camps, hom pot arribar a pensar que aquest senyor és més valencianista que ningú. El nostre president se'n fa un fart de recordar-nos, com si hagués descobert les Amèriques, que el Govern de Zapatero discrimina els valencians. Això alguns ja fa anys i panys que ho sabíem, com ho han demostrat les balances fiscals que el ministre Pedro Solbes va fer públiques a principi d'aquest estiu.Però cal ser cínic i demagog per denunciar aquesta discriminació quan va passar el mateix, o pitjor, quan governava el PP amb el president Aznar.

Al senyor Camps li interessa molt poc que els valencians tinguem més o menys competències, o que aconseguim un bon sistema de finançament com tenen els bascos, ja que si ho haguera volgut ho hauria deixat molt claret en la darrera reforma de l'estatut. No, allò que al president Camps li interessa és desgastar el Govern de Zapatero, i per això li posa tots els problemes que pot a les iniciatives, lleis, ajudes…, etc que vénen de Madrid. Però una cosa és fer l'oposició i l'altra anar clarament en contra dels interessos dels valencians. És el cas de la tant parlada Llei de la Dependència. Fa uns dies vam poder veure , en la portada d'un rotatiu valencià, la imatge d'un veí d'Alaquàs atenent a la seua dona que des de fa 30 anys pateix esclerosi múltiple i amb una pèrdua de mobilitat del 90%. Aquest jubilat valencià, que amb els diners que cobra no pot atendre bé a la seua dona, es queixava, amb tot el dret del món, que fa més d'un any que va sol•licitar a la Generalitat les ajudes que els correspon segons la Llei de Dependència, i a hores d'ara encara no té resposta. Afegia que “la Generalitat els ha abandonat i que el què Camps i el seu govern fan és un desvergonyiment”. Doncs bé, com a aquest senyor d'Alaquàs hi ha milers i milers de valencians que encara estan esperant que el conseller de Benestar Social, Juan Cotino, pose en funcionament l'esmentada llei i que a altres lloc de l'estat fa temps que s'està aplicant. El conseller Cotino, si és tant devot i creient com ho va demostrar cantant els gojos a la Verge de la Salut del seu poble de Xirivella, hauria de posar-se en la pell d'aquestes persones i deixar d'endarrerir tot el què pot i més el seu pagament .Si vertaderament el Govern valencià no estava d'acord amb aquesta llei estatal, hauria d'haver tingut la valentia - tan valencianista que diu ser- de legislar una pròpia Llei Valenciana de la Dependència.Però com açò, amb aquest govern tan mesell és impossible, hom no pot més que pensar que ho estan fent només per interessos partidistes. Així doncs, senyor Cotino, ja està bé de fer patir tantes famílies valencianes i, com a bon cristià que no ho dubte que ho serà, deixe d'escoltar els capitosts des seu partit i faça el què li diu el seu cor i li recorda el mateix Síndic de Greuges . La millora de la qualitat de vida de totes aquestes famílies depén de la seua conselleria: Benestar Social.

Vicent Luna i Sirera
vluna@mesvilaweb.cat
Enviat el 5 de setembre del 2008